Aquesta conversa va tenir lloc el divendres 10 d'abril amb motiu d'una visita de l'entrevistat a Manres; per tant, abans de la mort de Carme Chacón. Aquest és el motiu pel qual no se'n parla.

Publica llibre, La tercera via . En parlava molt en Duran i Lleida. No té por d'acabar com ell?

Unió ha tingut un final trist, però l'espai del catalanisme moderat ressorgirà tard o d'hora. Algunes coses que diu en Duran sobre la tercera via les comparteixo.

Però els problemes d'Unió s'atribueixen sovint a l'aposta per la tercera via.

Unió s'hauria d'haver separat de CDC quan aquesta va decidir adoptar el projecte d'ERC. Van aguantar, potser perquè esperaven convèncer-los, i quan van desmarcar-se'n ja era massa tard.

L'expressió tercera via sempre ha significat el camí del mig entre dues posicions antagòniques. En el cas català, entre quines?

Entre el tot i el res. Entre els que fins i tot volen recentralitzar i els que no veuen altre camí que la independència. De fet, seria més encertat parlar de terceres vies, perquè hi ha diverses possibilitats d'acord. El títol va ser una decisió comercial de l'editorial, a mi m'agradava més Ponts per a l'acord, que ha quedat com a subtítol.

Publicat en castellà.

Perquè pretén la difusió a tot Espanya. És un encàrrec editorial amb títol i data de publicació decidits. Havia d'estar per Sant Jordi i vaig haver d'afanyar-me, però ja està bé, perquè potser no hi haurà un altre Sant Jordi abans de les properes eleccions al Parlament.

Patxi López diu que ha trobat un clima de divisió a Catalunya i que l'ha vist al carrer.

Carreguem tant les paraules! Sabem que molta gent ha decidit no parlar d'aquest tema per no haver-se de barallar. Quan sents la paraula divisió, inconscientment penses en enfrontament, i no és el cas. El que hi ha és una part dels catalans molt connectats al procés i una altra part que en prescindeix.

Primàries al PSOE: vostè no es mulla.

Com a les anteriors, permeti'm recordar-ho. El PSC no ha de tenir posició com a tal, sinó que cada militant ha de tenir la seva. Després haurem de treballar amb qui guanyi, sigui qui sigui.

La majoria de barons regionals no són neutrals.

Al PSOE hi ha una cultura en aquest sentit, que respecto, però l'estatus especial del PSC recomana fer-ho com ho fem, i com va passar, insisteixo, en les primàries anteriors, quan no vaig dir a qui votava fins al cap d'un any.

Així, la neutralitat no és una clàusula secreta de la recomposició de les relacions?

De cap manera. I hi ha dirigents del PSC que s'estan decantant i pronunciant, però els candidats han de saber que ningú no utilitzarà l'aparell del PSC per afavorir una candidatura contra les altres.

En la recomposició de relacions hi va planar l'amenaça d'una resurrecció de la Federació Catalana del PSOE?

A mi ningú no m'ho ha plantejat mai, ni tampoc que els militants del PSC no poguessin votar. Però ha sortit als diaris, i els periodistes no inventen, si en parlen és perquè sona. És cert que al PSOE hi ha una certa perplexitat per la relació. Però el protocol d'unitat del 1978 ja parla del PSC com a partit sobirà amb una relació federal amb el PSOE, una expressió que en el fons reconeix que Catalunya és una nació i necessita instruments específics, singulars. Aquella saviesa política és la que hem de reconstruir en un entorn que ha canviat molt, però vull recordar que van ser els ciutadans els que van avalar la unitat socialista amb els seus vots.

El nou protocol...

«Acord per enfortir les relacions». No hi ha nou protocol perquè el del 1978 no es pot canviar, és el fonament de l'edifici.

L'acord reconeix la sobirania del PSC per fer acords de govern, coalicions i pactes electorals, però afegeix que aquests acords «seran consensuats pel comitè de coordinació política PSC-PSOE». Consensuar és acordar.

I si no hi ha acord?

Segons aquest document, si no hi ha acord no hi ha decisió.

I llavors el PSC no prendrà cap decisió?

Han signat un acord que no serveix per a res?

Sí que serveix: abans, formalment, no calia ni que en parléssim, i ara n'hem de parlar.

Però no parla de comentar o consultar, sinó de consensuar.

Perquè la voluntat és consensuar, però si no s'aconsegueix, el PSC haurà de decidir.

Creu que l'altra part contractant ho veu igual?

Si no és així, quan el PSC prengui un acord sense aquest consens, ja veurem què passa. Miri, l'endemà de signar l'acord vam estar a punt de votar diferent del PSOE al Congrés sobre el suport a Barcelona com a seu de l'Agència Europea del Medicament. El PSOE s'anava a abstenir, i nosaltres, votar a favor. I al final el PSOE hi va votar a favor perquè en vam parlar. La voluntat d'acordar va en totes dues direccions; amb aquest paper, el pacte Zapatero-Mas a l'esquena del PSC no s'hauria pogut fer. El PSC no pot renunciar a la seva sobirania perquè és la seva essència.

El referèndum serà convocat?

Crec que es convocarà perquè el Govern s'hi ha compromès, però no crec que se celebri. Si es fes, estaríem en un escenari com el del 9 de novembre del 2014, quan hi va haver una consulta i no va produir efectes; però no se celebrarà perquè no es pot anar contra la llei, i encara menys si has avisat abans. Les conseqüències de fer-ho seran cada cop més complicades; en el cas del 9-N la fiscalia no ha acusat de malversació, però ara l'acusació seria cantada. El Govern diu nit i dia que infringirà la llei i, és clar, cada cop hi ha més ulls vigilant-lo.

Carles Puigdemont acabarà a la banqueta dels acusats com Artur Mas?

Espero que no! Però és la seva decisió, perquè ja sap quin és el ter-reny de joc. Un polític no es pot comprometre a no cometre errors, però ho ha de fer a no repetir-los. Espero que no cometin el mateix error que el 2014. La manera com expliquen que ho faran, amb unes lleis que seran suspeses tan bon punt es publiquin, està totalment mancada de solidesa. I en la mesura que les seves decisions tenen conseqüències per a altres persones, com els funcionaris, caldria que anessin amb molt de compte.

Eleccions aquest any?

O a principi del vinent. Amb referèndum o sense, perquè el programa del Govern es limita a aquestes coses que havien de fer en 18 mesos, i no hi ha res més. Al Parlament es respira que s'està acabant aquesta etapa política.