El parlament de Westminster ha donat suport a la proposta de la primera ministra, Theresa May, de convocar eleccions anticipades el proper 8 de juny, tres anys abans del que preveia el calendari electoral. 522 diputats del partit conservador, laborista i liberal-demòcrata hi han votat a favor, superant la majoria de dos terços necessària. May, que ha admès haver pres la decisió "a contracor", ha assegurat que celebrar els comicis "abans no comencin les negociacions amb Brussel·les" garantirà "l'estabilitat que el país necessita" i permetrà "reforçar la posició del Regne Unit" durant el procés del 'Brexit' per assegurar "el millor acord possible amb la UE".

La 'premier' britànica ha fet referència, una vegada més, a les "divisions que hi ha a Westminster", una situació que, segons May, "debilitarà les negociacions amb Brussel·les" i dificultarà que s'arribi "a un bon acord". "En aquest moment tan important pel país, cal unitat i no divisió; la divisió debilita la nostra posició", ha alertat, tot fent un a crida a "respectar el resultat de les eleccions i permetre que el Regne Unit pugui dur a terme les millors negociacions amb Brussel·les".

"Quan vaig accedir al càrrec de primera ministra vaig dir que aquest país necessitava estabilitat però també un govern compromès amb el 'Brexit' i decidit a aconseguir el millor acord possible amb la UE", ha continuat May, afegint que "el Partit Conservador està decidit a proporcionar aquesta estabilitat i el lideratge que el país necessita".

Mentre que May ha insistit que "ara és el moment per convocar eleccions generals", ja que això "obra una finestra de possibilitats i enforteix el rol del Regne Unit en les negociacions amb la UE", ha rebutjat en canvi les crides a convocar un segon referèndum d'independència a Escòcia. "No és oportú, ja que debilitaria la posició del Regne Unit", ha alertat.

May també ha insistit en el seu compromís d'activar el 'Brexit', "d'acord amb el mandat ciutadà expressat en referèndum" i ha advertit aquells que s'hi oposen que el 'Brexit' "és irreversible" i que "no hi ha marxa enrere".

El suport del laboristes ha estat clau perquè la convocatòria d'eleccions anticipades tirés endavant. El líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn, ha defensat la proposta de May, considerant que cridar els britànics a les urnes "permetrà als ciutadans votar per un govern alternatiu que prioritzi els interessos de la majoria".

El líder del Partit Nacional Escocès (SNP) a Westminster, Angus Robertson, ha acusat May de buscar el suport ciutadà per "aplicar el 'Brexit' dur" i ha lamentat una vegada més que Escòcia "es vegi arrossegada fora de la UE i del mercat únic" contra la seva voluntat. Per Robertson, que representa la tercera força al parlament britànic, hi ha dos motius que han forçat May a convocar eleccions anticipades. Per una banda, la voluntat de la 'premier' britànica "d'eliminar l'oposició al Westminster" i de l'altra, el fet que "hagi arribat a la conlcusió que serà molt difícil aconseguir un bon acord amb la UE".

El líder dels Liberal-Demòcrates, Tim Farron, ha acusat May de buscar "una coronació" convocant eleccions anticipades i de fer-ho aprofitant el mal moment pel qual passa el Partit Laborista. "No ha pogut resistir la temptació", li ha etzibat a la Cambra dels Comuns. Farron s'ha erigit com el líder de "l'únic partit capaç d'evitar una majoria conservadora" a Westminster.

Eleccions 3 anys abans del previst

Des del 2011, la convocatòria d'eleccions anticipades al Regne Unit no depèn només de la voluntat del primer ministre sinó que ha de rebre el suport de dos terços del parlament per tirar endavant. Aquesta modificació, introduïda pel govern conservador de David Cameron en coalició amb els Liberal-Demòcrates, estableix que les eleccions generals s'han de celebrar cada cinc anys. Així doncs, després de les darreres eleccions generals al maig del 2015, els propers comicis s'haurien d'haver celebrat al 2020.

La modificació preveu que, en cas que es vulguin convocar eleccions de forma anticipada, sempre dins d'aquest període i amb una antelació mínima de sis setmanes, cal el vistiplau del 66% dels diputats per convertir l'anunci en convocatòria oficial.

Les enquestes pronostiquen una victòria aclaparadora dels conservadors

Segons una enquesta duta a terme aquest dimarts per l'organisme públic de recerca ICM, conjuntament amb el diari 'The Guardian', el Partit Conservador tindria un avantatge de 21 punts en intenció de vot respecte del Partit Laborista. Un marge històric que no es veia des de l'època de Margaret Thatcher.

Així doncs, un 46% dels enquestats asseguren que votarien els 'tories', mentre que un 25% optaria pels laboristes i un 11% pels Liberal-Demòcrates. El sondeig preveu que els diputats conservadors poguessin passar dels 331 actuals que seuen a la Cambra dels Comuns a 395. Pel que fa a els laboristes, podrien caure de 229 a 164. El Partit Nacional Escocès (SNP) continuaria sent la tercera força a Westminster i podria incrementar la seva representació fins als 56 diputats.