El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar als ciutadans que facin realitat el lema d'èxit a les xarxes socials «Mai no caminareu sols» en defensa dels condemnats i querellats pel procés. Quan intenten inhabilitar tot un poble, cal que aquest poble faci realitat allò que és un èxit a la xarxa i que toca alhora que es desvirtualitzi, va assegurar en l'acte que es va celebrar al Parlament en suport a la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i els tres membres de la Mesa querellats. Forcadell va prendre la paraula per deixar clar el seu compromís. «Estarem a l'altura del moment històric que vivim, no en tinguin cap dubte. Per defensar els drets i les llibertats dels catalans, garantir la sobirana de la institució i que al Parlament s'escoltin totes les veus», va sentenciar.
Segons Puigdemont, cap democràcia es pot permetre inhabilitar la feina del Parlament i va concloure que un Parlament «on no es pot parlar, no és un Parlament. I si això passa, que és el que està passant, ens hem de comprometre col·lectivament com a país amb les nostres institucions», va demanar dirigint-se a la ciutadania.
El President va argumentar que no «s'està intentant inhabilitar una Mesa del Parlament, un Parlament o un Govern, sinó que s'està intentant inhabilitar tot un poble. Això no va de grups polítics, d'institucions només o de compromisos personals, va de tots nosaltres», va insistir.
Una de les principals protagonistes de l'acte, Carme Forcadell, va prendre la paraula per agrair el suport i denunciar que convertir en delicte la tramitació de propostes parlamentàries suposa un atac a les bases de la democràcia com la llibertat d'expressió i la separació de poders». No podem acceptar que per raons polítiques s'intenti vulnerar la sobirania del poder legislatiu des d'altres poders de l'Estat», va afegir la presidenta i va garantir que totes les idees tindran cabuda a la cambra catalana. En un breu discurs, Forcadell va aprofitar per refermar el seu compromís d'estar a l'altura del moment històric que viu Catalunya. Unes paraules que van provocar un llarg aplaudiment per part dels assistents a l'acte.
L'acte de suport a la presidenta Forcadell, per les dues querelles que ha presentat contra ella la fiscalia, i també als membres de la Mesa querellats, Lluís M. Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet, va ser convocat pels tres expresidents del Parlament i hi van ser presents nombrosos exdiputats de la cambra catalana. El també membre de la Mesa Joan Josep Nuet (CSQP) va assistir a l'acte des de la primera fila per donar suport als seus companys, tot i que ell no va estar querellat per haver permès la votació sobre el referèndum en el marc del debat de política general. A banda dels expresidents del Parlament Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol, també hi van assistir l'expresident de la Generalitat Artur Mas i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, sentenciats per la consulta del 9-N, així com l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, inhabilitat també pel 9-N.
Suport de partits i entitats
També van donar suport a l'acte amb la seva presència pràcticament tots els consellers del Govern, com el vicepresident de l'executiu, Oriol Junqueras; el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva; el conseller de Justícia, Carles Mundó; la consellera de la Presidència, Neus Munté; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; i el conseller de Cultura, Santi Vila, entre d'altres.
Les entitats sobiranistes també van ser presents en l'acte representades pel president de l'ANC, Jordi Sànchez, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, la presidenta de Súmate, Montse Sánchez, i el coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena. Pel que fa als partits, hi van assistir Mireia Boya, Quim Arrufat i David Fernández de la CUP, i l'exmembre de la Mesa i exdiputat d'EUiA David Companyon.
En el decurs de l'acte els periodistes José Antich i Mònica Terribas van aportar la seva visió sobre dos moments històrics destacats, l'aprovació de la LOAPA i el procés de l'Estatut.
I es va llegir un manifest que amb el títol «Respecteu les nostres institucions» denuncia que els intents de criminalitzar actuacions parlamentàries vulneren el principi democràtic de la separació de poders i els qualifica d'impropis d'un estat membre de la UE.
