Condemnen Unió a una indemnització de 178.000 euros per desviament de fons

L'Audiència imposa més de 8 anys de presó a dos exdirigents de la Fundació Catalunya i Territori

22.04.2017 | 07:18

L'Audiència de Barcelona ha condemnat Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a indemnitzar la Fundació Catalunya i Territori amb gairebé 178.000 euros per desviament de fons. Aquesta fundació era pròxima al partit, que ara està en fase de liquidació, i hauria servit per finançar irregularment el partit democristià. En la mateixa sentència, es condemna dos exdirigents de la fundació, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés, a 8 anys i 8 mesos de presó i 11.100 euros de multa per falsedat en document mercantil, estafa, apropiació indeguda i insolvència punible. Dos dirigents més, Josep Boqué --que era el president de la fundació-- i Xavier Soriano, han estat condemnats a sis mesos de presó i 1.800 euros de multa per insolvència punible.

A més, López Sans i Cortés hauran d'indemnitzar els bancs amb els quals diverses empreses, ara en fallida, van contreure deutes, quantitat que es determinarà més endavant però que supera els 5,5 milions. El que sí s'ha xifrat és l'import que hauran de pagar a la Fundació Catalunya i Territori, 1,78 milions d'euros.

La sentència absol Boqué d'apropiació indeguda, falsedat documental i administració deslleial, i a Xavier Soriano dels delictes d'administració deslleial, falsedat documental i contra la Hisenda pública. Josep Cornadó, amo de la constructora COPISA, també ha quedat absolt de tots els delictes.

La Fiscalia de Delictes Econòmics demanava inicialment 15 anys de presó per a López Sans i Cortés, petició que va rebaixar a 13 anys i mig, amb una multa de 100.000 euros. A Boqué li demanava vuit anys de presó i a Soriano quatre. La sentència es pot recórrer al Suprem.

El tribunal considera provat que els dos màxims directius del grup empresarial IMS, Joan Albert López Sans i Miquel Àngel Cortés Giné, van usar la complexa trama de societats, la majoria d'elles simples empreses pantalla sense cap activitat econòmica i dirigides per testaferros a les seves ordres, per demanar línies de descomptes a diversos bancs, "aparentant que disposaven d'una activitat econòmica rellevant i solvent", ja que es facturaven entre les pròpies societats del grup, amb milers de factures d'entre 3.500 i 4.500 euros entre els anys 2003 i 2006. Les factures es pagaven amb noves línies de crèdit demanades als bancs que sortien en metàl·lic, cosa que va facilitar que es perdés el rastre de bona part dels diners. No obstant, el patrimoni de López Sans i Cortés no s'ha vist incrementat per aquelles operacions.

D'altra banda, a finals del 2002 tots dos es van incorporar com a vocals del Patronat de la Fundació Catalunya i Territori (FCT), fundada el 1998 i afí a UDC. La fundació va obtenir entre el 2004 i el 2007 uns 2,9 milions d'euros de donacions d'empreses privades, i també llogava a UDC bona part dels seus locals. Segons l'Audiència, aquests dos vocals van retirar fons de la caixa de la fundació per derivar-los a IMS o a destins desconeguts. D'una banda, empreses del grup van presentar factures falses a la fundació per serveis inexistents. Les factures es pagaven amb transferències de la fundació a les empreses, i els diners, excepte l'equivalent a l'IVA, es retiraven en metàl·lic, sense que se'n conegui el destí final. En total, les empreses del grup IMS van obtenir 1,2 milions de la fundació entre el 2004 i el 2006.

A més a més, a la comptabilitat de la FCT hi van apuntar el concepte "préstec al grup IMS" per emparar la sortida de 1,18 milions amb transferències i xecs de caixa cap a aquest grup, diners que tampoc se'n sap el destí final.

Quan Boqué i els dos vocals van saber que se'ls estava investigant, van redactar, el gener del 2008, un "imprecís document" on es reconeixia que IMS devia 1,1 milions a la fundació, amb el compromís de retornar 200.000 euros anualment. El maig del 2008, IMS va presentar concurs de creditors, però no hi va consignar aquest deute.

Tot i així, també van aconseguir que l'administrador de la constructora Copisa, Josep Cornadó, pagués part del deute. Per justificar el pagament, Copisa va signar el juliol del 2009 un document privat de concessió d'un préstec sense garanties d'un milió d'euros a Soriano, també vinculat a la fundació i marit de la directora executiva de l'entitat, perquè busqués clients i projectes per a la constructora al nord d'Àfrica. Soriano, expert en comunicació, es va aliar amb un directiu del gremi de constructors de Tarragona per buscar clients al Marroc i Líbia, però la guerra a Líbia a partir de febrer del 2011 va estroncar part del projecte. Els diners es van lliurar a Soriano amb sis pagarés entre setembre del 2009 i febrer del 2010, i els havia de tornar en dos anys amb un interès de l'1% que es podia descomptar de la comissió del 3% que Soriano s'enduria de les obres aconseguides al Magreb.

Dos dies després d'aquest document privat, Soriano, amb aquests diners, va adquirir el crèdit de la fundació a IMS, tot i que les empreses ja estaven en concurs de creditors, cosa que ell va dir que no sabia tot i admetre que les empreses tenien problemes econòmics. Ell va pagar tot el crèdit a la fundació amb una transferència i diversos pagarés mensuals entre setembre del 2009 i febrer del 2010, però no el va cobrar d'IMS, i tampoc ha pogut retornar els diners que li va avançar Copisa, que l'ha demandat.

El fiscal no es creu aquests documents, però diu que si els dos crèdits són certs, Xavier Soriano va deixar de pagar gairebé 524.000 euros de l'IVA i l'IRPF del 2009, i Copisa 176.000 euros també en impostos. Segons el fiscal, va ser Copisa qui finalment va acabar pagant el deute que tenia la fundació per haver donat un milió d'euros a unes empreses en fallida d'uns directius de l'entitat.

Boqué, director general de Consum de la Generalitat durant els anys 90, va explicar que la fundació tenia força donacions i fins i tot tenia superàvit, ja que no sabien ben bé a què dedicar els fons recaptats. Va assegurar que ell no va desviar diners, sinó que López Sans i Cortés van autoritzar un projecte informàtic amb IMS i el Patronat no en sabia res. De fet, ell ho va saber quan van rebre una inspecció d'Hisenda.

Sobre el préstec a IMS, va explicar que seria "absurd i il·lògic" que ell hagués demanat que es retornés en efectiu, com van assegurar López Sans i Cortés durant el judici. De fet, va responsabilitzar a IMS de tota la gestió administrativa interna de la fundació i de ser la responsable de presentar la documentació pertinent al Protectorat de fundacions de la Generalitat.


Locals de la Fundació gratis per a UDC


El vincle del cas amb UDC també arriba pel fet que la fundació li va llogar cinc locals al partit democristià el març del 2002, un a Tàrrega, dos a Lleida i un a Tarragona. Però des del 2005, el president de la fundació, Josep Boqué, va deixar d'exigir el pagament dels lloguers a Unió. A més, el 2009 la fundació va vendre els locals al partit per un valor total de 468.000 euros, molt inferior al preu de mercat, i amb condicions "anormalment avantatjoses pel comprador". Un cop oberta la investigació judicial, Unió va pagar a la fundació 160.000 euros pendents de la compra i 35.700 euros pendents dels lloguers impagats.

Boqué va explicar que els locals els generaven problemes econòmics per impagament dels lloguers i finalment els van vendre. Preguntat per si el preu es va fixar segons el preu de mercat, Boqué va afirmar que no s'hi van fixar. Tot i així, va assegurar que "no va ser una mala operació", i que al final van tenir uns beneficis de més de 40.000 euros amb totes les vendes.

Per últim, entre 2003 i 2007 Kontrast Produccions va facturar prop de 900.000 euros a UDC per organitzar congressos, jornades i trobades, però el partit no va declarar aquestes factures a Hisenda. El 2005, el partit va contreure un deute amb l'empresa. El gerent d'UDC, Josep Maria Núñez, va indicar a l'empresa que presentés les factures pertinents al grup IMS per valor d'uns116.000 euros, i el grup empresarial les va pagar, tot i que havia rebut prèviament diners de la FCT. De fet, la fundació va pagar directament 61.448 euros a Kontrast per feines fetes per UDC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema