Més de 200 persones van ser condemnades a mort a Tailàndia durant el 2016

Amnistia Internacional lamenta que s'hagi sentenciat a Artur Segarra a aquesta pena perquè ''mai imparteix justícia'' però confia en que no s'acabarà aplicant

22.04.2017 | 07:18

Al 2016 es van dictar un total de 216 noves condemnes de mort a Tailàndia i existeixen 427 persones que continuen al corredor de la mort en aquest país, inclosos 24 condemnats d'origen estranger. Són dades que té recollides Aministia Internacional que ha lamentat la sentència de mort que s'ha fet pública aquest divendres sobre Artur Segarra, un ciutadà de Terrassa que ha estat condemnat per matar un veí de l'Albi (Garrigues), David Bernat, al mateix país asiàtic l'any 2015. El portaveu de l'organització, Dani Vilaró, ha remarcat que sense ''minimitzar o acceptar la delinqüència o crims horribles'' consideren que la pena de mort no ''imparteix justícia''. Així mateix confien que la sentència a Segarra no s'aplicarà ja que fa més de 7 anys que no hi ha cap execució a Tailàndia. Fonts del govern espanyol han puntualitzat que la sentència no és ferma i es pot apel·lar així com que en darrera instància Segarra podria demana un suplicatori a la casa reial tailandesa perquè no se li apliqui la pena de mort.

Amnistia Internacional assegura que si bé és veritat que Tailàndia ha donat alguns passos positius cap a l'abolició de la pena de mort, encara hi ha centenars de casos cada any que acaben amb aquesta condemna. Al país però, no s'executa ningú des del 2009, quan va tenir lloc la darrera execució.

En aquest sentit, segons la mateixa organització que vetlla pels drets humans, al maig de 2016, en el seu darrer Examen Periòdic Universal de Nacions Unides, Tailàndia va acceptar la recomanació de revisar la imposició de la pena de mort per a delictes relacionats amb el tràfic de drogues, així com commutar algunes sentències a mort, amb vista a adoptar mesures per abolir la pena de mort. A més, l'abolició de la pena de mort segueix formant part del Tercer Pla Nacional d'Acció de Drets Humans, previst per aplicar-se al 2018. Al novembre, l'Assemblea Legislativa va adoptar la Llei de Narcòtics de 2016, que abolia la pena de mort obligatòria per delictes relacionats amb drogues. Finalment, Tailàndia es va abstenir en la Resolució de l'Assemblea General de l'ONU de 19 de desembre de 2016, en la qual es va aprovar per 117 vots a favor, 40 en contra i 31 abstencions, una moratòria universal de la pena de mort.

No obstant això, el 20 de desembre, el Comitè de Redacció de la Constitució va anunciar que havia decidit incloure la pena de mort en el projecte de Llei contra la corrupció, fent d'alguns d'aquests delictes de corrupció més greus punibles amb la mort.

Sobre el cas concret d'Artur Segarra, Amnistia Internacional l'està seguint i n'està recollint informació. D'entrada han condemnat la sentència a pena de mort per al veí de Terrassa emparant-se amb l'argument que com els han fet saber moltes famílies que també han perdut éssers estimats, la pena de mort ''veritablement no pot alleujar el seu patiment'', sinó que simplement ''s'estén aquest patiment a la família de la persona condemnada o executada''.

Dani Vilaró ha explicat que caldrà veure com evoluciona el cas en el futur i si es presenta algun recurs d'apel·lació a la sentència, però que en qualsevol cas, confien que no s'acabarà aplicant la pena de mort si es parteix de la base que al país asiàtic no s'executa ningú des de 2009.

Des d'Amnistia Internacional es considera la pena de mort com un ''càstig inhumà i innecessari'' que suposa una violació de dos drets humans fonamentals: el dret a la vida i el dret de tota persona a no ser sotmesa a penes cruels, inhumanes o degradants. Per l'organització, la pena de mort ''és la forma més extrema de pena cruel, inhumana i degradant'' per això s'hi oposen en tots els casos, siguin quines siguin les circumstàncies en què s'aplica, i si el condemnat és culpable o no.

Segons Amnistia, la pena de mort és una pràctica en retrocés al món, i cada cop menys països hi recorren. L'any passat només 23 països (de gairebé 200) van executar algú. A 104 països del món són abolicionistes totalment, i la xifra s'eleva a 141 si se sumen els que la mantenen en la seva legislació però ja no la practiquen. Fa 40 anys els països abolicionistes només eren 16.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Arreu

Troben morts als tres alpinistes perduts a Picos de Europa

Troben morts als tres alpinistes perduts a Picos de Europa

Les condicions de la zona dificulten les tasques de rescat | Entre els morts hi ha el conegut...

La fiscalia anticorrupció demana presó incondicional per a Jordi Pujol Ferrusola

La fiscalia anticorrupció demana presó incondicional per a Jordi Pujol Ferrusola

El fill gran de l'expresident hauria ocultat 30 milions des del 2012, segons la UDEF

Enllaços recomanats: Premis cinema