El socioliberal Emmanuel Macron va rebre ahir el suport del president de França, François Hollande, amb l'objectiu de batre a la segona volta de les presidencials del 7 maig a la ultradretana Marine Le Pen, qui ahir es va presentar com l'única candidata antisistema.

El socialista Hollande va fer una curta declaració solemne al Palau de l'Elisi de París en la qual va avisar de les conseqüències morals i econòmiques que tindria una presidència de la ultradreta a França.

«Enfront dels riscos que suposaria la victòria de Le Pen no serveix callar o refugiar-se en la indiferència. Cal mobilitzar-se. Votaré per Emmanuel Macron», va assegurar Hollande. Això no obstant, està per veure si l'impacte d'aquest suport serà positiu o negatiu, a causa de l'alt nivell d'impopularitat que té el mandatari socialista. Per als seus crítics ahir va quedar en evidència que Macron, exministre d'Economia (2014-2016) de François Hollande, serà un «hereu» del president sortint.

El candidat d'En Marxa va agrair el suport del cap d'Estat en un breu missatge a través de la xarxa social Twitter, on ha afegit que «el 7 de maig cal mantenir-se fidel als valors de França».

L'europeista Macron, que es va classificar diumenge per a la segona volta en primer lloc amb el 23,86% dels sufragis (8,5 milions de vots), i l'euròfoba i proteccionista Le Pen, que va passar segona amb el 21,43% (7,6 milions), van començar ahir la tasca de seduir votants. Sobretot, els que es van repartir entre els dos principals candidats derrotats, el conservador François Fillon (19,94%, 7,1 milions) i l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon (19,62%, 7 milions). Com va succeir el 2002, quan el pare de Marine Le Pen, Jean-Marie, va passar a la segona volta, Macron buscarà mobilitzar aquestes dues setmanes electors d'esquerra i de dreta per poder derrotar àmpliament a la ultradreta com ho va fer Jacques Chirac en aquells comicis, amb el 82% dels vots.

De moment, presumeix d'haver atret tant el Partit Socialista (PS) -el seu candidat derrotat amb estrèpit Benoît Hamon va oficialitzar el seu suport-, com Els Republicans (LR, centredreta), l'altra formació tradicional que s'ha alternat en el poder a França al llarg de les últimes dècades.

Des del dimissionari Fillon -representant de l'ala més a la dreta del partit, el qual ara ja no se sent legitimat per liderar- fins al moderat Alain Juppé, alcalde de Bordeus s'han unit en favor de l'exbanquer de 39 anys per frenar la ultradretana Le Pen. L'animadversió cap a la candidata ha propiciat, a més, la creació d'estra-nyes parelles: han coincidit a sol·licitar el vot per Macron tant la patronal com el primer sindicat del país, la Confederació Francesa de Treballadors (CFDT). Un suport aquest últim que suposadament va motivar un atac a la seva seu a la capital francesa per uns desconeguts, que van trencar vidres i van pintar a la façana el missatge «mort als col·laboracionistes», termes que remeten als que van ajudar els ocupants nazis a França durant la Segona Guerra Mundial.

En nom del «dic» davant de la ultradreta, associacions ProInmigrants i contra el racisme i la xenofòbia han convocant una concentració el proper diumenge 30 d'abril a la plaça de la República de París.

En suspens hi ha la posició de Mélenchon, que va evitar diumenge a la nit pronunciar-se per un candidat i va postergar la decisió a una consulta amb les bases del moviment que lidera, «La França insubmisa».