El proteccionisme comercial va ser la gran proposta electoral del president Donald Trump i l'ha utilitzat com a instrument de negociació i moneda de canvi, tant contra socis (Canadà, Alemanya) com contra adversaris (Xina), amb menys èxits del que s'esperava en els seus primers cent dies de govern. En campanya, Trump va situar el comerç com un dels seus eixos primordials i va prometre la retirada immediata de l'Acord Transpacífic (TPP), signat entre els EUA i 11 nacions del Pacífic; la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN), amb Mèxic i Canadà; i la designació de la Xina com a manipulador de divises.

«Comprar i contractar nord-americà» va ser el lema del magnat novaiorquès, quelcom que no s'ha cansat de remarcar des de la seva arribada a la Casa Blanca, el 20 de gener, amb la seva encesa defensa de les empreses i els llocs de treball al país, que ha acompanyat amb un afany desregulador tant en el sector financer com productiu.

El nacionalisme econòmic de Trump ha copat gran part dels titulars a causa dels seus grandiloqüents comentaris, però la realitat és que els resultats han estat, com a mínim, dispars. L'únic triomf rotund va ser la sortida del TPP, acord negociat pel seu predecessor Barack Obama i del qual es va retirar el primer dia en el poder.

Sobre el TLCAN, la incertesa s'ha estès després d'unes primeres setmanes plenes d'amenaces a Mèxic i les empreses que plantegessin deslocalitzacions al veí del sud. Si bé diverses grans firmes, especialment les automotrius com General Motors i Ford, han promès noves inversions als EUA, la major part d'elles estaven ja incloses en plans previs que s'han adaptat per satisfer les demandes de Trump.

El president dels EUA ara amenaça de retirar-se unilateralment del pacte si no aconsegueix renegociar un acord que consideri just. El TLCAN encara no compta amb data per iniciar la seva renegociació, i el polèmic impost d'ajust fronterer per penar les importacions mexicanes s'ha dissolt davant les possibles represàlies i efectes negatius per a l'economia dels Estats Units.

Aquesta setmana, la bel·ligerància de Trump en matèria comercial s'ha traslladat cap al Canadà, un dels pocs grans socis comercials que havia eludit les crítiques del mandatari nord-americà. Washington va anunciar la imposició d'un aranzel del 20% per a les importacions de fusta canadenca.

Pel que fa a la Xina, les aparents pressions no han tingut efecte i en el seu informe semestral el Tresor va eludir designar el gegant asiàtic com a manipulador de divises, una decisió que hagués comportat sancions comercials. Trump va argumentar que no és el moment d'atacar la Xina i va oferir a Pequín un «millor acord comercial» si col·labora amb Washington en la solució del conflicte de Corea del Nord, enmig d'una escalada de tensions militars.

Per als analistes, aquest èmfasi proteccionista no ha donat beneficis significatius i és contraproduent a mig termini. «Mostra una pobra senyal a la resta del món, arrisca accions de represàlia dels nostres socis comercials i ofereix una falsa promesa als ciutadans nord-americans», van apuntar Gary Clyde Hufbauer i Cathleen Cimino-Isaacs, investigadors del centre d'estudis Peterson Institute for International Economics.

Potser per això, en les últimes setmanes el govern nord-americà ha fet especial èmfasi en la positiva tendència dels indicadors macroeconòmics, en posar com a exemple la desocupació, que va tancar el març al 4,5%, nivell no vist des de la crisi del 2008, i que segueix en gran mesura la tendència del final del mandat d'Obama.

Un discurs suavitzat

Així mateix, el secretari del Tresor, Steven Mnuchin, va suavitzar el discurs, recentment, durant l'assemblea de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI), en què va destacar que el creixement dels EUA, com a primera economia mundial, és «bo» per a la resta del món i pot tenir «efectes de contagi positius»

Mnuchin va insistir que els EUA poden créixer a una taxa anual superior al 3%, davant de la mitjana de tot just el 2% dels últims anys, un cop s'aprovi el programa econòmic d'agressiu estímul fiscal a través d'un massiu pla de retallada d'impostos, tant per a empreses com per a treballadors, i s'avanci en l'agenda de desregulació federal.

El pla, presentat aquesta setmana, aprofundeix en els superlatius en ser titllat com el «major de la història», però eludeix detallar les mesures concretes sobre com es compensaria la caiguda en ingressos. Malgrat això, Trump ha destacat la forta alça en els mercats financers, amb Wall Street registrant rècords històrics en les últimes setmanes com a símptoma que la confiança s'ha disparat als EUA des de la seva investidura.