Mas demana que la inhabilitació no li impedeixi presentar-se a les eleccions

En el recurs al TS, Mas al·lega que va ser jutjat «en la seva condició de president de la Generalitat» en relació amb l'«acompliment de les funcions de govern inherents» al seu càrrec, pel que entén que «cap» de les actuacions per les quals va ser condemnat estaven relacionades amb les funcions pròpies d'un parlamentari o un altre lloc electe. Per aquest motiu, l'advocat de Mas, Xavier Melero, demana que, en cas que el TS no revoqui la condemna, se suprimeixi de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la referència a què la pena de dos anys d'inhabilitació sigui extensiva a «tot l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal».

Per a la defensa de Mas, la condemna dictada pel TSJC suposa una «pena excessiva» per l'«amplitud» de la inhabilitació, ja que la seva aplicació ocasiona un «sacrifici desproporcionat» per a l'expresident, per a qui demana l'absolució invocant el dret a la llibertat d'expressió, ideològica i de participació política. El recurs es remet a la jurisprudència, que ha determinat l'exigència d'una «relació directa, una analogia funcional» entre «el càrrec que s'ostenta» en el moment de la desobediència i l'objecte de privació «amb altres futuribles càrrecs o ocupacions».

Segons la defensa, el TSJC «no ha respectat» les condicions en la qual cal establir una inhabilitació especial, ja que «el punt d'ancoratge» per delimitar l'abast de la pena és el càrrec que s'estava desenvolupant en el moment de la comissió dels fets i les funcions que «haurien estat objecte de pretès abús». «En el conjunt de la sentència queda clar que nostre representat [Mas] ha estat jutjat en la seva condició de president de Generalitat i en relació amb l'acompliment de les funcions de govern inherents a ella», subratlla el recurs.

Per al lletrat, «cap de les actuacions objecte de la sentència estaven relacionades amb les atribucions o funcions pròpies d'un parlamentari o un altre lloc electe». «Així doncs -al·lega-, si el càrrec públic sobre el qual construir la relació d'analogia és exclusivament el de cap del govern de la Generalitat de Catalunya, al nostre judici l'article 42 del Codi Penal (regula la inhabilitació especial) no permet transmutar la pena d'inhabilitació especial en una supressió genèrica del dret fonamental al sufragi passiu».

Per aquest motiu, el recurs remarca que en el cas de Mas «no s'observa relació de semblança directa» entre les funcions executives i administratives del «màxim rector del poder executiu de Catalunya» i les funcions encomanades «a un membre integrant del Poder Legislatiu, al parlament de Catalunya, el parlament Europeu o les Corts Generals».

Per a la defensa, la condemna del TSJC comporta que els fins preventius de la pena d'inhabilitació especial «acaben sent substituïts per la innocuització política» de Mas, «mitjançant una interdicció genèrica a càrrecs d'elecció democràtica directa». «Això no només implica una vulneració dels termes de l'article 42 del Codi Penal, i consegüentment, del principi de legalitat de les penes, sinó una limitació no prevista pel legislador penal dels drets de participació política i llibertat ideològica», diu el recurs.

La Fiscalia, per la seva banda, ha renunciat a recórrer al TS la sentència del TSJC pel 9-N contra l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, l'exvicepresidenta i exconsellera de Governació, Joana Ortega, i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

El ministeri públic va anunciar la seva intenció de presentar recurs el 17 de març perquè considerava que en el procés participatiu celebrat el 9 de novembre del 2014 també s'hauria comès un delicte de prevaricació. El TS, però, ja va descartar aquest delicte en la sentència que contra Homs.