El fundador de WikiLeaks, l'australià Julian Assange, va celebrar ahir la decisió de la Fiscalia sueca de tancar la investigació contra ell per un suposat delicte de violació, i va assegurar que, tot i que és «una victòria molt important, la guerra acaba de començar».

«Avui hem aconseguit una victòria important, tant per a mi com per al sistema de Drets Humans de la Unió Europea. No obstant això, els set anys de detenció sense càrrecs que fa que sóc aquí no es podran oblidar», va afirmar Assange des del balcó de l'ambaixada de l'Equador a Londres, on està reclòs des del 2012. L'activista es va dirigir a prop d'un centenar de curiosos i mitjans de comunicació des de la legació diplomàtica equatoriana, en la qual es va refugiar fa set anys per evitar ser lliurat a les autoritats de Suècia, que volien interrogar-lo sobre uns suposats delictes sexuals comesos en aquest país el 2010.

«Malgrat que ha estat una gran victòria, encara queda molta feina a fer: la guerra de veritat acaba de començar. El Regne Unit ha assegurat que m'arrestarà de totes maneres, i els Estats Units, la CIA i el fiscal general nord-americà han deixat clar que tant jo com altres membres de WikiLeaks no tenim drets, i que la nostra detenció és una prioritat», va assenyalar.

El periodista australià, que també es va congratular per la «victòria important» de l'exsoldada nord-americana Chelsea Manning, que va sortir de presó divendres després de set anys privada de llibertat, va donar les gràcies «a l'Equador i a la seva gent» per haver estat al seu costat «i suportar una pressió asfixiant».

«M'agradaria donar les gràcies a l'Equador, a la seva gent i al seu sistema d'asil. Van ser al meu costat durant la meva reclusió, i van suportar sempre una pressió asfixiant», va subratllar.

Assange, de 45 anys, va prometre a més que l'organització WikiLeaks no només continuarà les seves publicacions sobre les activitats de la CIA als Estats Units, sinó que les «incrementarà».

«WikiLeaks seguirà publicant, d'això no hi ha cap dubte, i intentarem publicar encara més (...). Les amenaces cap a mi, cap a la meva persona i cap a l'organització WikiLeaks com a editorial no seran tolerades», va dir l'australià.

Suècia va tancar ahir, després de gairebé set anys, el cas per suposada violació contra Assange davant la impossibilitat de fer avançar la investigació preliminar contra el periodista, refugiat a l'ambaixada de l'Equador a Londres des del juny del 2012. La seva defensa es va felicitar per la «victòria», i l'Equador, que va concedir fa cinc anys asil a Assange, va demanar al Regne Unit que li faciliti amb promptitud un salconduit, tot i que la policia de Londres va advertir que si abandona l'ambaixada el detindrà. En tancar el cas, la Fiscalia sueca va considerar que no es podrà executar l'extradició a aquest país «en el futur predictible», fet pel qual no seria una mesura proporcional mantenir l'ordre d'arrest europea dictada el 2010, seguint una recomanació anterior del Tribunal Suprem. La fiscal superior, Marianne Ny, va admetre que es van esgotar totes les vies un cop Assange va ser interrogat el novembre a l'ambaixada pel fiscal equatorià Wilson Toainga, amb un qüestionari redactat per Estocolm i en presència de dos funcionaris suecs. Aquest interrogatori va ser possible gràcies a un acord jurídic signat per Suècia i l'Equador el desembre del 2015, que estableix que les diligències han de tenir l'acceptació expressa d'Assange.

«Per continuar el cas, a Julian Assange se li haurien de notificar formalment les sospites criminals contra ell. No podem esperar rebre ajuda de l'Equador pel que fa a això, per aquest motiu es tanca la investigació», va afirmar en roda de premsa Ny, que va recalcar que la qüestió de la culpabilitat del periodista no s'ha tocat.