Donald Trump es va convertir en el primer president d'Estats Units en actiu de visitar el Sant Sepulcre i el Mur de les Lamentacions, llocs sagrats del cristianisme i el judaisme, a la Ciutat Vella de Jerusalem, en el que la comunitat internacional considera ter-ritori palestí ocupat.
Fins ara, els mandataris nord-americans i europeus havien evitat aquest itinerari pel significat polític que té, en ser a la zona oriental de Jerusalem, ocupada per Israel durant la guerra dels Sis Dies del 1967, annexionada el 1980 amb la condemna de l'ONU, i que els palestins continuen reivindicant com a capital del seu futur estat.
Per altra banda, el mandatari nord-americà va qualificar de «terrible» l'acord nuclear establert el 2015 entre Iran i el Grup 5+1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU més Alemanya), del qual va dir que ha donat a Teheran «riquesa, prosperitat i la capacitat de seguir amb el terrorisme».
A més, el president d'Estats Units va afirmar que la seguretat a la regió inclou la pau entre israelians i palestins. «És possible un nou nivell de col·laboració, amb més seguretat per a la regió i per a Estats Units, i inclou un esforç renovat de pau entre israelians i palestins», va assegurar Donald Trump.
D'altra banda, la policia israeliana va matar ahir un menor palestí que va intentar apunyalar els membres de la Policia de Fronteres que eren en un lloc de control a la vila d'Abu Dis, al nord-est de la ciutat cisjordana de Betlem, van informar les forces de seguretat.
«El sospitós va córrer cap als agents, va treure un ganivet en un intent d'apunyalar un dels agents i en resposta un altre agent va disparar i el va neutralitzar», van declarar.
Per altra part, almenys cent palestins van resultar ferits ahir a Cisjordània, vuit per munició real, en protestes en suport a la vaga de fam de presos israelians i contra Israel, en coincidència amb la visita a la regió del president d'Estats Units, Donald Trump.
Flynn no col·laborarà amb el Senat
D'altra banda, Michael Flynn, l'exassessor de seguretat nacional del president nord-americà, Donald Trump, es negarà a lliurar documents al Senat per aclarir els seus contactes amb Rússia, segons van informar ahir els mitjans locals.
Flynn s'acollirà a les proteccions que li ofereix la Constitució per no lliurar documents sol·licitats pel Senat rellevants a la investigació sobre l'intent rus d'influir en el resultat de les eleccions del novembre passat.
Els advocats de Flynn, que va ser assessor de seguretat nacional de Trump durant el primer mes del mandat del republicà fins que es va veure forçat a dimitir a mitjan febrer, li han recomanat no lliurar documents incriminatoris sense obtenir primer immunitat.
Segons les cadenes Fox News i ABC, que citen fonts pròximes a Flynn, l'exassessor s'acollirà avui al seu dret a no respondre en el cas si un gran jurat no el denuncia o acusa, com defensa la Cinquena Esmena de la Constitució nord-americana.
Flynn es va veure obligat a dimitir per la crisi interna creada en haver ocultat informació al vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, sobre els seus contactes amb l'ambaixador rus, Serguei Kislyak, durant el període de transició.
L'exassessor de seguretat nacional és una de les persones més exposades a la sospita que membres de l'equip de Trump van poder coordinar-ho d'alguna manera amb el Kremlin per danyar les opcions d'elecció de la candidata demòcrata a la presidència, Hillary Clinton.
La setmana passada, mitjans nord-americans van revelar informació d'intel·ligència en la qual assenyalaven que els russos presumien en privat de poder influir a l'Administració de Trump a través de Flynn. El desembre del 2015, Flynn va viatjar a Moscou per participar en l'aniversari de la televisió russa RT, i va rebre 45.000 dòlars, cosa que hauria d'haver revelat pel fet que, fins al 2014, va ser director de l'Agència d'Intel·ligència de Defensa.
A més a més, s'investiga el pagament de més de mig milió de dòlars per part de l'Executiu turc per representar els seus interessos a Washington, una suma que no va ser declarada al Departament de Justícia, com exigeix la llei per a activitats de lobby de governs estrangers.
