El jutge José de la Mata va confirmar ahir la decisió d'enviar a la presó Jordi Pujol Ferrusola davant el risc d'ocultació o destrucció de proves en haver detectat operacions per «fer inaccessibles els béns» o per «obstaculitzar l'accés a evidències».
En el seu acte, el magistrat de l'Audiència Nacional rebutja el recurs de Pujol Ferrusola contra el seu ingrés a presó preventiva, decretada per De la Mata el dia 25 d'abril, al·legant que en cinc anys no s'ha provat que els seus fons procedeixin de comissions il·legals. De la Mata s'oposa que quedi en llibertat en haver constatat «en particular, durant l'últim any», que ha «continuat realitzant tota classe d'activitats i va arribar a acords amb socis, amics i testafer-ros, per ocultar béns i posar-los fora de l'abast dels tribunals, i per dificultar l'accés a les proves».
El jutge recorda que aquestes circumstàncies ja van afavorir el 2016 que li retiressin el passaport i li prohibissin sortir d'Espanya, mesures que «no es van mostrar eficaces», ja que des d'aleshores ha continuat realitzant «tota classe d'activitats comptables, bancàries, contractuals i societàries, reconversió d'operacions, contractes de préstec i reconeixements de deute».
A més, «ha arribat a acords amb socis, amics i testaferros per ocultar béns», sosté De la Mata, que posa com a exemple les operacions amb l'empresari mexicà Carlos Riva Palacio o amb el seu soci argentí Gustavo Shanahan. I és que des que es va iniciar aquest procediment l'any 2012, Jordi Pujol Ferrusola «ha realitzat un progressiu procés d'ocultació d'informació i evidències, i de descapitalització de tots els actius patrimonials i financers que se li podien atribuir».
Recorda el jutge sobre això que ja va esmentar en l'ordre de presó com a exemple l'operativa desenvolupada a Andorra, consistent a crear fundacions per «afegir una capa més d'opacitat als recursos ocults a Andorra».
