L'extinterventora de Santa Coloma de Gramenet entre el 2006 i el 2010, Maite Carol, va explicar durant el judici del cas Pretòria com s'hauria materialitzat el « pelotazo» de l'operació Pallaresa i va denunciar l'opacitat del consistori en relació amb les modificacions urbanístiques que van incrementar el preu dels terrenys.

«Alguna cosa m'imaginava però no d'aquestes dimensions», va revelar en explicar quan es va adonar que la requalificació de la Pallaresa aprovada per l'Ajuntament el 2004 «perjudicava» l'interès públic i només beneficiava els interessos privats dels promotors.

Davant un nou intent de requalificació, l'any 2009, Carol es va negar a informar-ne favorablement i va ser a partir de llavors quan es va començar a destapar la presumpta trama: «es van posar molt nerviosos», va assegurar.

Carol va reconèixer que la seva posició davant les operacions urbanístiques que pretenia l'executiu li va comportar molts problemes personals i també «conflictes» laborals. Especialment «difícil», va dir, era la relació amb el regidor d'Urbanisme, Manuel Dobarco; l'arquitecte municipal, Lluís Falcon, i el secretari de l'Ajuntament, Javier Ezquiaga. L'exinterventora també va assegurar que el presumpte cap de la trama Pretòria, Luigi, validava «qualsevol decisió» que es prenia en l'àmbit urbanístic i que semblava un «assessor» de l'alcalde, Bartomeu Muñoz, a qui la resta de persones del seu entorn consultaven.

Un dels punts àlgids del cas Pretòria i que ha centrat bona part de l'interrogatori va ser la gestió de la reordenació urbanística que l'encara avui propietari de la Pallaresa, Enrique Viñas (Prosavi), va proposar a l'Ajuntament per fer viable un projecte que, segons defensava, va ser pensat abans de la crisi econòmica i del sector de la construcció. Tant l'arquitecte municipal com el secretari van informar de manera positiva i molt ràpidament del canvi d'usos, que preveia la construcció de més habitatge. Carol, però, va sospitar d'aquesta celeritat i va voler analitzar a fons l'expedient de la promoció, i va arribar a sol·licitar, pel seu compte, una taxació dels ter-renys. «Vaig veure que la modificació del 2004 era molt rellevant i no hi va haver cap impacte sobre l'empresa», va explicar. Arran d'això, relata, es va dedicar a esbrinar si les actuacions de l'Ajuntament perjudicaven econòmicament l'interès públic «i tenia tota la sensació que era així». Segons Carol, la taxació encarregada va revelar que el valor del sòl que l'Ajuntament havia adjudicat per poc més de 12 milions d'euros havia passat, gràcies a la requalificació del 2004, a 30,5. «Al principi pensava que era un error. Imaginava que alguna cosa hi havia però no d'aquestes dimensions».

«Vaig agafar l'informe i vaig anar a veure Falcon i Ezquiaga per demanar-los explicacions, però es van posar molt nerviosos i van estripar l'informe», detalla Carol.

Finalment, la requalificació del 2009 es va portar a terme igualment, sense el vistiplau de la interventora municipal, el que va desencadenar la implicació de la mateixa Carol en la investigació del cas.