Eleccions generals al Regne Unit 8 de juny del 2017 Eleccions generals a França 11 i 18 de juny del 2017 Eleccions generals a Alemanya 24 de setembre del 2017 Eleccions generals a Itàlia maig deL 2018 Eleccions generals al Regne Unit 8 de juny del 2017 Eleccions generals a França 11 i 18 de juny del 2017 Eleccions generals a Alemanya 24 de setembre del 2017 Eleccions generals a Itàlia maig deL 2018

França i Europa juguen les últimes cartes després de la victòria de Macron

?L'arribada del nou president gal suposa un reconeixement al projecte europeu per revertir els populismes que estan creixent a Occident

28.05.2017 | 00:29
França i Europa juguen les últimes cartes després de la victòria de Macron

L'elecció d'Emmanuel Macron com a president de França ha atorgat al seu país i a la UE l'oportunitat de revertir la marea populista que està creixent a Occident. També pot ser la seva última oportunitat. L'exbanquer d'inversió i ministre d'Economia va reformular amb èxit la seva imatge com un independent que prometia «un nou tipus de política», i la seva victòria sobre Marine Le Pen va ser més rotunda del que havien predit alguns sondejos. No obstant això, aquest marge va ser significativament més estret que l'última vegada que un candidat del Front Nacional va arribar a la segona volta per a la Presidència, i va destacar la magnitud de la tasca que ara afronta Macron.

Mentre els governs europeus a Alemanya i a altres llocs es van afanyar a donar la benvinguda a un dels seus que es fa càrrec de la segona economia més gran de l'eurozona, Le Pen es va atribuir un nou paper per al seu partit com a principal oposició del país. En concedir la derrota, ella va destacar «la recomposició de la vida política». Això seria difícil de negar. Per a molts homes i dones francesos s'ha trencat el tabú contra votar un candidat radical d'extrema dreta.

Les eleccions de dues rondes també van mostrar la creixent fragilitat del centre polític francès, ja que els votants van fugir dels partits tradicionals d'esquerra i dreta per bolcar-se a tots dos extrems. Els futurs candidats radicals tenen una base sòlida sobre la qual expandir-se si Macron no compleix el tipus de canvi necessari per afrontar les preocupacions d'una nació cada vegada més insatisfeta.

Això vol dir disminuir la taxa de desocupació del 10% de França –que ascendeix al 24% entre els menors de 25 anys– i almenys mostrar el progrés cap a la creació d'un nou model de negoci més competitiu a escala mundial de França per al moment en què encari la reelecció el 2022.

Macron sembla reconèixer el que està en joc, tant per a França com per a la resta del continent. «Molts a Europa es van veure sacsejats davant la perspectiva que una victòria del Front Nacional significaria la fi de la UE», va dir Macron abans de les eleccions. «Els diré que Europa ha de canviar per evitar aquest resultat. Perquè, si no, en cinc anys, guanyarà el Front Nacional», va afegir.

Però fins i tot si Macron demostra ser capaç d'estimular la creació d'ocupació a gran escala a França, l'ascens del FN no és impulsat exclusivament per l'economia. Hi ha qüestions de tensió cultural derivades de la immigració que Macron no ha proposat reduir, i d'atacs terroristes que tindrà capacitat limitada de controlar.

Quan la cancellera alemanya, Angela Merkel, va felicitar Emmanuel Macron per la seva «magnífica» victòria sobre Marine Le Pen a l'elecció presidencial francesa no hi havia motius per dubtar de la seva sinceritat. Com a presidenta, Le Pen hauria estat tal desastre per a Europa que la calamitat del Brexit hauria semblat trivial.


Problema doble

Tot i això, l'èxit de Macron i la decisió britànica d'abandonar la UE presenten a Alemanya problemes que es reforcen mútuament. Posen sota pressió la concepció alemanya del futur d'Europa. Macron és proeuropeu en el sentit tradicional francès: vol una UE més profunda amb una integració més estreta de la política fiscal en particular. Alemanya també és proeuropea, però en general ha preferit ampliar la unió, en comptes d'aprofundir-la.

El seu objectiu ha estat propagar les benediccions de la pau i la prosperitat més extensament, i especialment cap a l'est del seu país, en lloc de buscar uns Estats Units d'Europa amb voluntat francesa (conduïts, casualment, per França). Vista sota aquesta llum, la creació de l'euro va ser el gran error estratègic d'Alemanya. De fet, va ser el preu que el llavors canceller Helmut Kohl va pagar perquè França acceptés la reunificació alemanya, però els votants alemanys mai van estar a favor de la moneda única.

Ara que l'euro existeix, desmantellar-lo seria un malson financer, de manera que la lògica econòmica afavoreix fortament una UE més profundament integrada. Macron ho entén. Ha parlat d'un Ministeri de Pressupost de la UE i d'una inversió pública coordinada i finançada de manera central per eurobons, però això és exactament el que Alemanya no vol. Encara que va considerar magnífic el resultat de l'elecció, Merkel va ser ràpida per afegir que «el suport d'Alemanya no pot reemplaçar la formulació de polítiques per part de França», i els seus funcionaris han dit que Alemanya no desistirà de la seva perllongada posició contrària als eurobons.

Macron va combatre Le Pen amb una crida a més Europa, no menys. En resistir-se a aquestes pressions, Alemanya solia tenir un aliat al Regne Unit. Ja no. El principal escèptic davant la idea d'una major integració ja no hi és per proporcionar una cobertura a les reserves d'Alemanya i ajudar a frenar les ambicions franceses.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Eleccions a Catalunya

Eleccions a Catalunya 2017

Tota la informació sobre els comicis d'on sortirà el nou Parlament de Catalunya. 

 

Arreu

La Fundació Rosa Oriol fa fora Rahola i Rakosnik per aturar un boicot a Tous

La Fundació Rosa Oriol fa fora Rahola i Rakosnik per aturar un boicot a Tous

L'entitat vol que l'òrgan sigui «tan transversal i neutre com sigui possible»

Espanya, el país europeu que més gasta als bars

Espanya, el país europeu que més gasta als bars

El segueixen en aquesta partida Irlanda (13,2%), Malta (12%) i Grècia (11,5%).

L'ANC impulsa el «Concert per la llibertat dels presos polítics» a l'Estadi Olímpic

L'ANC impulsa el «Concert per la llibertat dels presos polítics» a l'Estadi Olímpic

Els beneficis es destinaran a la caixa de solidaritat, que ja ha sumat més de 4,5 milions d'euros...

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema