El cap de la Fiscalia Anticorrupció, Manuel Moix, ha presentat aquest dijous la seva renúncia al Fiscal General de l´Estat, José Manuel Maza, assetjat per les crítiques després que s´hagi donat a conèixer que és propietari del 25% d´una societat offshore a Panamà. Moix ha vist com en les últimes hores li ha retirat el suport tan el govern espanyol -que ha passat de defensar-lo a deixar la qüestió a mans de Maza- com la conservadora Associació de Fiscals, que el va votar perquè ascendís al càrrec i que aquest dimecres li va demanar que posés el càrrec a disposició del fiscal general de l´Estat per no comprometre més la imatge de la institució. L´escàndol de la seva societat a Panamà, sumat a la reprovació del Congrés -juntament a la del ministre Catalá i del propi Maza- per la seva actuació en l´operació ´Lezo´, han acabat propiciant la caiguda d´un fiscal anticorrupció qüestionat des de dins i fora del Ministeri Públic abans i després del seu nomenament.

Maza ha anunciat la renúncia de Moix en una compareixença d'urgència a la seu de la Fiscalia General de l'Estat on ha defensat la innocència del Fiscal Anticorrupció. Segons ha explicat, tots dos s'han reunit llargament aquest matí. "Hem parlat de la seva situació i hem analitzat les dades de que disposava respecte a la seva actuació i he pogut constatar que no ha existit cap tipus d'il·legalitat ni irregularitat en el seu comportament, ni tan sols cap incompatibilitat", ha dit.

Segons Maza, la conducta de Moix "és absolutament regular" i "no hi havia motius per al cessament del Fiscal Anticorrupció". En aquest sentit, ha reivindicat "l'autonomia" de la Fiscalia de les "influències externes", vinguin d'on vinguin, perquè "només es deu al compliment de la llei".

Malgrat tot, ha anunciat que Moix ha renunciat "per motius personals" i "de manera absolutament irrevocable", i ha afegit que ell "no l'ha pogut convèncer" de mantenir el càrrec. "Jo no puc obligar una persona que addueix problemes personals a que continuï en les seves funcions, i per tant admitiré la seva renúncia", ha dit. Maza ha avançat que convocarà en un termini breu la plaça i elegirà el nou fiscal "entre els que reuneixin les millors condicions".

Malgrat que només ha estat tres mesos al càrrec (va ser nomenat el febrer del 2017), Moix ha acumulat crítiques que han afectat la imatge de la Fiscalia i de l´executiu espanyol, que l´ha defensat fins poques hores abans de la seva renúncia. En aquestes setmanes ha protagonitzat un reguitzell de polèmiques.

El fiscal general de l´Estat, José Manuel Maza, va promoure el seu nomenament malgrat les advertències de la Unió Progressista de Fiscals, que va alertar Maza que Moix apareixia citat a les escoltes de la investigació a l´expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González. Posteriorment es va difondre el contingut d´una conversa entre Gonzalez i l´exministre Eduardo Zaplana on el primer celebrava el futur nomenament de Moix i el definien com una persona "seriosa" i "professional".

Moix era l´únic dels set candidats a ocupar la Fiscalia Anticorrupció que no tenia experiència en aquest camp, però això, i la seva trajectòria com a fiscal en cap de Madrid -on també acumulava crítiques pel tractament favorable de Esperanza Aguirre, Rodrigo Rato i Miguel Blesa- no va ser impediment per al nomenament amb el suport de l´Associació de Fiscals, de caire conservador. La seva designació es va emmarcar en un relleu de comandaments de la fiscalia en llocs clau.

El primer revés seriós per a Moix es va produir quan aparentment va provar sense èxit d´apartar els fiscals de de l´operació ´Lezo´, Carlos Yáñez i Carmen García, just abans de l´inici de l´operació. La difusió a l´opinió publica d´aquest suposat intent -que ell va negar- sumat a la seva pretensió d´aturar un dels registres a les dependències de l´expresident de la Comunitat de Madrid -malgrat que ell va dir que només els volia endarrerir- el van forçar a convocar la Junta de Fiscals Anticorrupció, que es va acabar posicionant al costat dels fiscals del cas i de l´autorització dels registres.

Poc després va protagonitzar una altra polèmica quan va intentar apartar -de moment també sense èxit- els fiscals del cas 3%, José Grinda i Fernando Bermejo. El cap de la Fiscalia Anticorrupció va adduir que ho feia per motius administratius i per situar com a responsables de la investigació a fiscals radicats a Catalunya. L´oposició dels dos fiscals a ser rellevats va forçar el Fiscal General de l´Estat, José Manuel Maza, a convocar una Junta de Fiscals. D´aquella reunió en va sortir la decisió de mantenir-los al capdavant de la investigació a l´espera que Moix aportés documentació que avalés la seva pretensió.

El 16 de maig el ple del Congrés dels Diputats el va acabar reprovant -juntament a Catalá i Maza- per les "maniobres del Ministeri Fiscal dirigides a obstaculitzar determinades causes judicials contra la corrupció". La iniciativa, presentada pel PSOE, va obtenir el suport de tots els grups de la cambra tret del PP, que es va quedar sol en aquesta defensa.

La publicació aquest dimarts del fet que era propietari del 25% d´una societat offshore a Panamà ha acabat propiciant la seva caiguda. El president del govern espanyol va assegurar des de Portugal que mantenia la seva confiança en ell, tot i que aquest dimecres -i malgrat les seves explicacions als mitjans de comunicació- la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, van deixar de defensar-lo adduint que la seva continuïtat depenia del criteri del Fiscal General de l´Estat.

El mateix Moix s´havia posat ahir a disposició de Maza. En declaracions a Onda Cero va assegurar que ell no estava al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció per ser-hi "costi el que costi". "De la mateixa manera que m´hi ha posat, me´n poden treure´, afirmava.