El Pacte Nacional pel Referèndum (PNR) va entrar ahir en fase d'hibernació, amb la seva comissió executiva ja dissolta i en espera d'algun improbable moviment negociador de l'Estat, sense pronunciar-se sobre la via unilateral que pensa activar el Govern i que segueix despertant recels entre els comuns.

Quan es va constituir el Pacte Nacional pel Referèndum, el 23 de desembre, el president català, Carles Puigdemont, va encarregar a una comissió executiva de vuit membres, coordinada per Joan Ignasi Elena, elaborar un manifest per un referèndum pactat amb l'Estat i buscar adhesions nacionals i internacionals.

Després de sis mesos de treball, i de recollir unes 500.000 firmes al manifest, la comissió executiva va quedar dissolta ahir, segons va exposar Joan Ignasi Elena. A la cimera es va acordar que el PNR segueixi viu com a espai de debat entre forces favorables al dret a decidir, però no se li va donar cap encàrrec concret i no es va posicionar al voltant a la nova fase en la qual entrarà en els pròxims dies el procés sobiranista, quan el Govern activi la via unilateral i doni a conèixer la data i la pregunta del referèndum.

La reivindicació d'un referèndum acordat amb l'Estat havia unit fins ara a forces independentistes i comuns en un front unitari, però una vegada constatada la negativa del Govern central a negociar-lo les divergències al voltant a la via unilateral han aflorat.

Les reticències de Catalunya en Comú i Podem, i d'altres entitats representades en la cimera d'ahir, davant els plans del Govern de tirar endavant un referèndum sense l'aval de l'Estat van fer impossible que el PNR expressés ahir la seva aprovació a la unilateralitat.

Va ser una reunió en la qual, segons les fonts consultades, uns i altres han evitat l'encreuament de retrets per les seves respectives estratègies i, vistos els matisos, han deixat el PNR al marge de les seves discussions sobre la via unilateral.

En la seva declaració final, que va posar per escrit, la comissió executiva indica que el PNR té «molta utilitat» atesa la seva «transversalitat ideològica, social i territorial», i per això insta a mantenir-lo com «plataforma de debat» i la Generalitat i el govern de l'Estat a «continuar buscant els camins del diàleg necessari».

Elena va recalcar que, malgrat la dissolució de la comissió executiva que ell ha coordinat fins ara, el PNR segueix «viu» i pot ser «convocat cada vegada que els esdeveniments polítics i socials ho requereixin». Però precisament per preservar la seva «unitat», el PNR «ni avala ni desautoritza» la via unilateral, en la qual s'entrarà a partir dels pròxims dies, quan el Govern anunciï data i pregunta.

En la reunió, Puigdemont va garantir la «seguretat» dels treballadors públics en l'organització del referèndum i ha assegurat que el seu govern segueix obert al diàleg amb l'Estat.

Segons les fonts consultades, l'alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello, va subratllar que el PNR és «l'eina més eficaç per aconseguir un referèndum efectiu amb garanties».

El coordinador general de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, va advertir que les «vies ràpides van en contra de les pròpies aspiracions» sobiranistes i va defensar que és des de la «majoria transversal» representada en el PNR on es pot aconseguir una consulta «efectiva».

De la seva banda, el diputat de JxS Lluís Llach va assegurar que el seu grup «continuarà buscant fins a l'últim moment» l'acord amb l'Estat, encara que farà «el que sigui» per celebrar el referèndum.

Mentrestant, la CUP ha demanat que el Pacte impulsi «un debat nacional» sobre el 'sí' o el 'no' a la independència, sense que sigui utilitzat per allargar el procés sobiranista com a estratègia.