El Tribunal Constitucional va anul·lar per unanimitat el decret aprovat pel govern el 2012 que va donar lloc a l'anomenada amnistia fiscal promoguda pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, una decisió que, segons el tribunal, no afectarà les regularitzacions fermes a causa del principi de seguretat jurídica.
La sentència, que estima el recurs presentat pel grup socialista al Congrés, dictamina que el decret és inconstitucional perquè la matèria que regula no pot ser fixada mitjançant un simple decret llei, ja que té rang constitucional.
L'alt tribunal abocava dures crítiques contra la decisió del govern popular, i no només per l'aspecte formal -que és el que determina la inconstitucionalitat de l'amnistia fiscal- sinó també pel fons mateix de la mesura.
Apuntava que l'amnistia fiscal «suposa l'abdicació de l'Estat davant de la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de con- córrer al sosteniment de les despeses públiques».
D'aquesta manera, afegeix, es legitima «com una opció vàlida la conducta dels que, de manera insolidària, van incomplir el seu deure de tributar d'acord amb la seva capacitat econòmica, col·locant-los finalment en una situació més favorable que la d'aquells que van complir voluntàriament i en termini la seva obligació de contribuir».
En conclusió, diu el TC: «L'objectiu d'aconseguir una recaptació que es considera imprescindible no pot ser, per si sol, causa suficient que legitimi la fallida de l'objectiu de justícia al qual ha de tendir, en tot cas, el sistema tributari».
El que la sentència del TC declara inconstitucional i anul·la, concretament, és la disposició addicional primera del Reial decret llei 12/2012, del 30 de març, que recull la possibilitat de declarar diners ocults amb l'única tributació del 10%, sense que s'imposin sancions, interessos ni recàrrecs.
Els magistrats consideraven que la disposició vulnerava l'article 86.1 de la Constitució, que prohibia l'ús del decret llei quan les mesures aprovades afectessin «de forma rellevant o substancial» els deures consagrats en el títol I de la Constitució.
Aquest és el cas del «deure constitucional de tots de contribuir al sosteniment de les despeses públiques».
La regularització es va dirigir «a la totalitat dels contribuents afectats pels impostos directes», que «constitueixen els pilars estructurals del sistema tributari», deia l'alt tribunal.
La mesura va suposar, continua el TC, «la condonació parcial de l'obligació tributària principal i la condonació total de les eventuals conseqüències accessòries associades a l'incompliment existent fins al moment de la regularització». D'aquesta manera, és indubtable que la mesura va afectar «l'essència mateixa del deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques» que recull la Constitució, alterant així «la manera de repartiment de la càrrega tributària que ha d'aixecar la generalitat dels contribuents».
Aquest deure constitucional, el de contribuir al sosteniment de les despeses públiques, està recollit a l'article 31 de la Constitució i és una matèria que no pot ser regulada a través d'un simple decret.
