L'abstenció en la primera volta de les legislatives franceses, que va arribar a superar el 51%, va ser dues vegades més forta entre els electors de menys de 35 anys (64%) que entre aquells majors de 60 (35 %).

La manca de participacióigualment va afectar més als empleats (61%) i obrers (66%) que a aquells amb un lloc dirigent (45%).

La diferència es veu també en el nivell d'ingressos: van donar l'esquena a les urnes el 59% de les llars amb un ingrés mensual inferior a 1.250 euros, enfront del 42% d'aquells amb sous superiors als 3.000.

El perfil sociològic dels abstencionistes evidencia que el 57% dels simpatitzants de la ultradretana Marine Le Pen no van votar, per sobre dels seguidors de l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon (53%), del socialista Benoît Hamon (53 %) o de l'electorat del conservador François Fillon (38%).

La República en Marxa (LREM), del president Emmanuel Macron, va dominar aquesta primera volta recolzada en el seu «nucli electoral»: diplomat, amb una situació econòmica folgada, i més disposat a mobilitzar-se.

Aquesta formació va arribar ahir en primera posició en totes les categories sociodemogràfiques analitzades, a excepció dels obrers i de la franja d'ingressos més baixa, on es va avançar el Front Nacional.

La menor mobilització de les anomenades «categories populars» va minar a més l'electorat de l'esquerrana La França Insubmisa (11%), que no va poder superar el percentatge de Mélenchon (19,6%) en la primera volta de les presidencials a l'abril .

Per la seva banda, els socialistes «s'enfonsen a tot arreu»: el 54% dels seus simpatitzants no va votar, el 35% va preferir un candidat de LREM, el 8% de la França Insubmisa i el 5% a un ecologista.

El primer ministre francès, Édouard Philippe, va considerar ahir que el missatge transmès pels votants en la primera volta «no té ambigüitat», malgrat l'alta taxa d'abstenció.

En una declaració després tancar-se els col·legis electorals, Philippe va assenyalar que la «llarga seqüència electoral que va començar fa un any» -amb la celebració de primàries a la dreta i l'esquerra, les presidencials i les legislatives- va influir en l'abstenció, rècord en uns comicis a la V República francesa.

Per al primer ministre, hi va haver «una desmobilització de certes forces polítiques que no han pogut trobar un nou impuls després d'una elecció perduda».

Philippe va assenyalar que després de diumenge que ve, quan se celebra la segona volta dels comicis parlamentaris, «l'Assemblea Nacional encarnarà la nova cara de la nostra República».

«França està de tornada des de fa un mes», va sentenciar el cap del govern, procedent de les files de la dreta, en al·lusió a la intensa activitat internacional que ha desplegat Macron des que va assumir la presidència francesa el passat 14 de maig. Des del govern es confia en una partipació més elevada a la segona volta.