El Tribunal d'Estrasburg va condemnar ahir Espanya per privar a l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa de defensar-se en una vista abans de ser condemnat a inhabilitació pel Tribunal Suprem per no il·legalitzar el 2003 al grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.
La Cort europea va atorgar una indemnització d'un euro a cada un dels tres demandants (a més d'Atutxa, els exmembres de la mesa del Parlament Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, també condemnats, com ell, pel Suprem) per danys morals com havien reclamat, i 600 euros per als tres per despeses i honoraris.
Els jutges d'Estrasburg no van entrar en el fons de la condemna a inhabilitació, sinó en la qüestió que els tres demandants no van ser escoltats en una vista pel Suprem.
Els jutges europeus han dit que es va vulnerar el seu dret a un judici just, a causa que «les qüestions que havien de ser examinades pel Tribunal Suprem necessitaven l'apreciació directa del testimoni dels demandants».
També entenen que el Suprem «va arribar a la seva conclusió per deducció, sense escoltar els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar-li les raons per les quals negaven haver tingut una intenció fraudulenta».
El Tribunal Europeu de Drets Humans va comparar en la sentència l'actuació del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que va absoldre els demandants després escoltar-los, i la del Suprem, que va basar la seva condemna en «circumstàncies subjectives», sense celebrar una vista. El Suprem els va condemnar el 2008 a 18 mesos d'inhabilitació i 18.000 euros de multa per un delicte de desobediència al Suprem, a causa de la seva negativa oberta i directa a obeir decisions judicials i dissoldre l'esmentat grup parlamentari.
La Junta de Portaveus de la Cambra de Vitòria havia rebutjat el juny del 2003 la resolució per procedir a la dissolució de Sozialista Abertzaleak.
El Tribunal Constitucional es va pronunciar en els mateixos termes que el Suprem, tot i que va tenir el vot particular de tres magistrats, que van entendre que s'havia vulnerat el dret dels demandants a un judici just.
El sindicat Manos Limpias va exercir d'acusació popular en tot el procés.
El govern té ara tres mesos de termini per sol·licitar que la Gran Sala, de 17 jutges, de la Cort europea torni a examinar el cas.
Les reaccions
D'altra banda, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va dir ahir que la sentència del Tribunal «demostra que la política, els conflictes polítics, no han de resoldre's als tribunals». «És l'exemple més clar -ha afirmat Forcadell- que els tribunals no serveixen per resoldre els problemes polítics i, en conseqüència, que aquests últims s'han de resoldre políticament i no judicialment». La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va alertar que la sentència és un «avís molt clar» a l'«afició a la querella» de la Fiscalia i als que «constantment recorren a la judicialització» del procés sobiranista.
La portaveu parlamentària socialista, Eva Granados, no veia «cap paral·lelisme» entre aquesta sentència i el cas de la mesa del Parlament.
El lehendakari, Íñigo Urkullu, va afirmar ahir que Juan María Atutxa, Gorka Knörr i Kontxi Bilbao mereixen tot el «reconeixement institucional, polític i personal» després de la sentència.
En roda de premsa al Parlament, De Páramo va opinar que aquesta sentència d'Estrasburg era «incomparable» amb la situació dels polítics sobiranistes que estan investigats, com van apuntar alguns partits.
El dirigent de Ciutadans va argumentar que es referia a una qüestió de forma, ja que «no es va donar audiència a Atutxa», fet que no ha succeït amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas o la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, entre d'altres, que sí que van comparèixer per defensar-se:
«No hi ha paral·lelisme amb Catalunya, on s'ha complert al peu de la lletra» la qüestió de les formes, va precisar.
El ministeri de Justícia va assegurar que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas Atutxa «qüestiona exclusivament si era o no necessari celebrar una vista» que inclogués la testifical dels acusats davant del Tribunal Suprem.
