La Guàrdia Civil ha portat a terme interrogatoris a personal de la Generalitat i d'empreses externes en relació amb la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum i la campanya per impulsar el registre de catalans a l'exterior.

Segons fonts del Govern, un càrrec polític del departament de la Presidència amb categoria d'eventual, un altre treballador de personal laboral del mateix departament i tres treballadors d'una empresa externa hauran declarat com a testimonis entre aquest dimarts i avui en relació amb la pàgina web del PNR que va crear la Generalitat.

D'altra banda, la Guàrdia Civil també està fent declarar un treballador del departament de la Presidència i membres de l'empresa de publicitat encarregada de la campanya per impulsar el registre de catalans a l'exterior.

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, va acusar el PP i Cs de convertir-se en «espantafuncionaris», mentre que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va demanar als independentistes que, si es volen estavellar, no arrosseguin funcionaris i empresaris.

El departament de la Presidència es va encarregar de crear la pàgina web del Pacte Nacional pel Referèndum, però posteriorment va traslladar la seva gestió als responsables del Pacte, que agrupa institucions, partits i entitats. El portal web ha estat una de les vies del PNR per recollir les 500.000 signatures en suport a un referèndum acordat que van presentar a final de maig.

Pel que fa a l'altre front de la Guàrdia Civil, la investigació se centra en la campanya que el Govern va impulsar per demanar als catalans residents a l'exterior que s'inscriguin al registre que ha creat una llei recent. Sobre aquest cas concret, el març passat, la Fiscalia va obrir diligències perquè considera que la campanya difosa en mitjans de comunicació podria incórrer en delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics. I és que la Fiscalia va al·legar que aquesta campanya forma part dels preparatius de la Generalitat per al referèndum. Precisament, fonts de la fiscalia han explicat que s'han inhibit en favor del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i, per tant, que no continuen aquesta investigació sobre els suposats preparatius del referèndum.

El jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va obrir una investigació per l'anomenat cas Vidal. Fonts del TSJC van explicar que el titular d'aquest jutjat no havia ordenat cap declaració ni havia citat ningú i, que si la Guàrdia Civil fa aquests interrogatoris en el marc d'aquesta investigació, ho fa dins del marge d'autonomia dels investigadors que actuen com a policia judicial. La causa del cas Vidal està declarada secreta.

D'altra banda, segons va transcendir aquest dimarts a la nit i van confirmar a l'ACN fonts governamentals, la Guàrdia Civil també ha visitat una de les empreses que optaven a les urnes.

Carles Puigdemont va denunciar ahir en el marc de la sessió de control que les empreses que optaven a les urnes han rebut pressions, i va acusar el PP i Cs de donar ordres a la Fiscalia i convertir-se en «espantafuncionaris» perquè no se'ls ocorri ni tan sols participar en processos «absolutament legals».

Malgrat aquesta situació, Puigdemont va garantir que l'1-O hi haurà urnes. Poc després, el President va refermar el seu posicionament a través d'un missatge a Twitter: «Ni els espantafuncionaris ni els caçaurnes podran espantar i caçar milions de ciutadans que volem votar».

Per la seva banda, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, des del Vaticà, va reivindicar que els ciutadans es prenen seriosament la llei i els tribunals, i va avisar el Govern que no pot pretendre saltar-se la llei i esperar que tothom els segueixi pel «camí equivocat». «Si els independentistes es volen estimbar és la seva responsabilitat, però que no arrosseguin ni els funcionaris, ni els treballadors públics ni els empresaris ni el conjunt dels ciutadans darrere seu», va dir.

Per la seva banda, des dels passadissos del Parlament, el president del PPC, Xavier García Albiol, va defensar que si la Guàrdia Civil està interrogant funcionaris pels preparatius del referèndum ho fa «per garantir que a Catalunya es pugui viure en democràcia i llibertat».