El rei Felip VI va instar ahir el Congrés a no emprendre «cap camí» que condueixi a «la ruptura de la convivència» o a la divisió dels espanyols, i va advertir que «fora de la llei» només hi ha «arbitrarietat, imposició, inseguretat i, en últim extrem, la negació mateixa de la llibertat».

En el seu tercer discurs com a cap d'Estat a la Cambra Baixa, davant els diputats i senadors reunits en sessió solemne per commemorar el 40è aniversari de les primeres eleccions de la democràcia, el rei Felip va instar els parlamentaris a no silenciar, ignorar o destruir el patrimoni construït sobre la base de la Constitució del 1978.

Acompanyat per la reina Letícia, Felip VI va destacar la vigència del model de la Transició en el sentit que «ningú a Espanya havia de tornar a ser enemic de ningú» i que «l'exclusió i la imposició, la intolerància i la discòrdia havien de ser substituïdes per la renúncia al dogmatisme i la defensa de les pròpies conviccions amb ple respecte a l'adversari i cap a les opinions alienes o diferents».

Sense al·ludir expressament en cap moment a Catalunya, el rei va defensar la vigència del model constitucional que afirma la unitat nacional i reconeix «l'autogovern de les seves nacionalitats i regions», abans de subratllar que la diversitat defineix la mateixa identitat d'Espanya i de precisar que «els sentiments s'han de respectar i comprendre; mai ignorar, enfrontar o dividir».

En un hemicicle en el qual els actuals diputats i senadors van compartir ahir escons amb parlamentaris d'aquella legislatura constituent, el cap de l'Estat va elogiar la «vàlua i exemplaritat» dels qui llavors van construir un camí que «no va ser un mer tràmit per sortir del pas» o «el projecte d'una persona, ni d'un partit polític», sinó «una obra de tots i per a tots».

«Si avui la democràcia i la llibertat són una evidència, els ho devem a ells; perquè llavors, cal recordar-ho, no ho eren», va voler deixar clar el monarca, que va apel·lar a la necessitat de sentir-se «orgullosos» d'aquest «extraordinari patrimoni material i moral», que no cal silenciar, ignorar i «molt menys destruir».

El rei, que es va referir expressament al règim franquista com a «dictadura», igual que va fer fa un mes en un acte organitzat per un mitjà de comunicació, va dedicar a l'inici del seu discurs un missatge de «gratitud, homenatge i admiració» al seu pare, el rei Joan Carles I, absent d'aquesta cerimònia. Fonts de la Casa del Rei van explicar l'absència del rei Joan Carles perquè es tractava d'una cerimònia parlamentària en la qual es va seguir el mateix criteri de la proclamació, on també es va evitar restar protagonisme a l'actual monarca.

La «responsabilitat», el «patriotisme» i l'«enorme generositat» dels diputats de les Corts Constituents van ser igualment elogiades per la presidenta del Congrés, Ana Pastor, que va destacar que la seva feina, allunyada de «sigles i ideologies», es va bolcar en l'objectiu comú de la democràcia.

Els diputats d'Units Podem no van aplaudir el rei, i els del PDeCAT van exhibir cartells amb una urna per reivindicar el referèndum sobiranista. Els d'ERC no van ser a la celebració.