El Parlament va aprovar per unanimitat anul·lar les sentències polítiques del règim franquista i declarar «il·legals» els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978.
La proposició de llei presentada per JxS, la CUP i CSQP també autoritza l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar una llista de condemnats. És a dir, fer un registre dels 63.961 processos que van tenir lloc a Catalunya durant aquests quaranta anys.
El PPC hi va votar a favor, tot i que el 2007 els populars van votar al Congrés contra la llei de memòria històrica que va declarar «il·legítims» els tribunals i les condemnes del franquisme. El diputat dels populars Fernando Sánchez va defensar el vot a favor «per respecte a les víctimes i com un pas per aprofundir en el camí de la reconciliació que es va iniciar amb la transició».
El text aprovat declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que va actuar a Catalunya del 1938 al 1978. En conseqüència, segons el redactat de la llei, «es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guer-ra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista».
Pel que fa a la llista que podria elaborar l'Arxiu Nacional de Catalunya sobre sentències i condemnes, la llei diu que hi constarà «el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada». El text també preveu que l'Arxiu Nacional de Catalunya actualitzi la llista si té coneixement de casos que no constin a l'arxiu dels tribunals militars a Catalunya.
La relatora de la ponència de la proposició de llei, Montserrat Palau (JxS), va citar el redactat de la llei, que apuntava que el Parlament «assumeix la responsabilitat històrica i declara il·legals els processos i les causes i n'anul·la les sentències». A més, va concloure que la normativa «no busca revenja», sinó «veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició».
El diputat del PPC Fernando Sánchez va rebutjar i condemnar el cop d'estat del general Franco així com la dictadura. «I refusem de forma especial la repressió dels ciutadans de Catalunya i de la cultura catalana», va afegir.
El diputat de Cs Matías Alonso va assegurar que la llei pretén donar resposta a la demanda de les víctimes per tal que els casos es declarin «nuls explícitament». Alonso considera que la llei espanyola del 2007 ja ho inclou implícitament així, però malgrat tot, entén que la petició de les entitats de memòria històrica s'ha d'atendre per «obligació moral i per enfortir la cultura democràtica» del país. El portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, va dir que declarar la nul·litat de les sentències franquistes és «un acte de justícia i de reparació», a més de reivindicar la llista de persones represaliades, fet que va qualificar de «molt adient». El diputat de CSQP Joan Josep Nuet va qualificar també l'aprovació d'aquesta llei com a sinònim de «justícia». «És la foto amb què ens quedem, la de la justícia; no és cap miracle polític», va afegir. La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, va afirmar que la votació era un «acte de ruptura» amb els règims del 1936 i del 1978, i va qualificar de «descafeïnada» la llei de memòria històrica que el Congrés va aprovar el 2007.
