Els dubtes expressats pel conseller d'Empresa, Jordi Baiget, sobre la dificultat de celebrar un referèndum així com les crítiques perquè no tots els consellers tenen coneixement de l'estratègia del Govern, li han acabat costant el càrrec. Aquesta tarda, el president de la Generalitat, l'ha cessat i ha nomenat Santi Vila com el seu substitut. El relleu entrarà en vigor demà quan sigui publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Santi Vila mantindrà temporalment el càrrec de conseller de Cultura fins que es nomeni un nou titular d'aquest altre Departament.

El conseller Jordi Baiget s'havia convertit en el primer membre de l'executiu català a expressar públicament dubtes sobre la viabilitat d'un referèndum sobiranista l'1 d'octubre, que el Govern preveu sustentar en una llei que invocarà acords de l'ONU i dictàmens del Tribunal de la Haia.

El conseller d'Empresa i Coneixement havia assenyalat que "l'Estat té tanta força que, probablement", no podran fer el referèndum, sinó "alguna cosa diferent que es pot semblar al 9N", i ha admès, en una entrevista a El Punt Avui, que tem pel seu patrimoni familiar davant possibles accions judicials.

Unes afirmacions que ha ratificat posteriorment en declaracions als mitjans, quan ha asseverat que si bé està "fermament compromès" amb el fet que el Govern i el Parlament aprovaran la legislació necessària perquè els catalans puguin votar l'1-O, "no podem tancar-nos a d'altres alternatives" perquè els catalans puguin pronunciar-se en el cas que l'Estat veti aquest referèndum.

"No podem tancar cap opció perquè el poble de Catalunya reaccioni en el cas que l'Estat espanyol vulgui impedir que se celebri l'1 d'octubre, i el 9N va ser un primer acte d'autodeterminació de la ciutadania d'aquest país", ha assegurat.

En una conferència posterior, un altre conseller de l'ala més moderada del Govern, Santi Vila (Cultura), ha coincidit amb Baiget en el fet que la participació serà "la clau" que determinarà l'èxit o fracàs del referèndum que acabi fent el Govern

Des de La CUP s'havia demanat el cessament immediat del conseller Baiget: "Aquell conseller que pensi que l'1 d'octubre serà un 9N i tingui pors patrimonials hauria d'apartar-se. Sense més excuses ni dilacions. Responsablement", ha dit la diputada Mireia Boya.

Per contra, el president del PPC, Xavier García Albiol, va assegurar que al conseller Baiget "se li ha escapat en públic" el que pensa tot el Govern en privat, inclòs el president Puigdemont, i ha exigit una convocatòria anticipada d'eleccions.

Mentrestant, la diputada de Ciutadans Lorena Roldán va dir que les declaracions de Baiget demostren la "crisi interna" del Govern, que "no podrà complir" el seu compromís de celebrar un referèndum, el líder del PSC, Miquel Iceta, ha dit que hi pot haver diversos consellers que comparteixin les afirmacions del conseller que "probablement" no es podrà celebrar el referèndum d'independència.

Des del Govern central, el seu portaveu, Íñigo Méndez de va criticar l'"obscurantisme" i la "pèrdua de neutralitat" amb la qual la Generalitat està elaborant la llei del referèndum i la de desconnexió, i es va queixar que ja només "sembla obeir als desitjos dels polítics secessionistes".

En roda de premsa després de la reunió del Consell de Ministres, Méndez de Vigo feia al·lusió a una informació del diari El País i Catalunya Ràdio segons la qual Junts pel Sí i la CUP han elaborat una "Llei del referèndum d'autodeterminació" que invoca acords de l'Assemblea General de l'ONU reconeixent "el dret dels pobles a l'autodeterminació" ratificats per Espanya, així com dictàmens del Tribunal de la Haia, per convocar el referèndum.

En el preàmbul de la llei s'al·lega que els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics Socials i Culturals, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966 van ser ratificats i estan en vigor a Espanya des de la seva publicació al BOE el 1977, i que en ells es reconeix "el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans".

Apel·la també a dictàmens recents del Tribunal internacional de justícia de la Haia en els quals s'indica que el dret a decidir dels pobles ha evolucionat al llarg del segle XX, després de la fi de l'era de l'imperialisme, i que l'única limitació al seu exercici és el recurs il·lícit a la força o d'altres violacions greus del dret internacional.

L'exposició de motius afegeix que l'elaboració d'aquesta llei respon a un "acte de sobirania" que és "l'opció necessària per poder exercir el dret dels catalans a decidir el futur polític de Catalunya, especialment després de la ruptura del pacte constitucional espanyol del 1978 que representa l'anul·lació parcial i la completa desnaturalització de l'Estatut de Catalunya de l'any 2006".

Està previst que demà al migdia els grups independentistes expliquin en un acte al Parlament, fora del ple, els detalls de la futura llei catalana del referèndum, que haurà de donar cobertura legal a la consulta de l'1-0. Els partits de l'oposició han declinat assistir, excepte Podem i EUIA.