La llei del referèndum es remet a les resolucions de l'ONU i el Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral, segons van avançar ahir diversos mitjans. L'esborrany final preveu que la llei estigui per sobre de qualsevol altra amb què pugui col·lidir i deixa la Llei de transitorietat per a una segona fase, ja que preveu tota la casuística posterior al referèndum en cas que s'imposi el sí. D'altra banda, la llei es presenta com la «resposta democràtica a la frustració» que va provocar la sentència de l'Estatut.
El preàmbul de la llei, al qual també ha tingut accés l'ACN, estableix que «totes les autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament o indirectament en la preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei».
El Govern presentarà avui al vespre el contingut global del text, que es tramitarà la segona quinzena d'agost, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.
En els tres primers articles, la llei deixa clar que regula la celebració del referèndum d'autodeterminació «vinculant» sobre la independència de Catalunya i com el Parlament «actua com a representant de la sobirania de Catalunya», a més de reconèixer el poble de Catalunya com a «subjecte polític i sobirà» amb el dret a «decidir lliure i democràticament, la seva condició política».
El preàmbul també fa constar que els dictàmens recents del Tribunal Internacional de Justícia recullen casos de nous estats que han exercit el seu dret d'autodeterminació en la segona meitat del segle XX «sense que l'exercici d'aquest dret vingués motivat per la fi de l'imperialisme». Segons el text de la llei, el Tribunal Internacional constata que «el dret a decidir dels pobles ha evolucionat i que en contra d'aquesta evolució no ha sorgit cap norma ni costum en l'ordre internacional que prohibeixi aquestes noves pràctiques». La llei recorda que el pacte sobre drets civils i polítics aprovats per l'Assemblea General de l'ONU el 19 de desembre del 1966 reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans. La constitució espanyola determina a l'article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament intern.
