Jordi Turull ha pres possessió del càrrec de conseller de Presidència i portaveu del Govern de Catalunya el mateix dia que Oriol Pujol Ferrusola acceptava un pacte amb la fiscalia per declarar-se culpable de suborn i tràfic d'influències pel cas de les ITV i la deslocalització de dues empreses. Turull va ser un dels dirigents de Convergència que un dia va acompanyar Oriol Pujol a declarar al jutjat pel cas de les ITV, quan el fill de l'expresident encara no havia estat apartat de qualsevol aspiració política. En aquella foto hi ha més gent, com ara Josep Rull i Lluís Corominas. Rull ha estat i continua sent conseller de Puigdemont, primer perquè formava part de la llista heretada d'Artur Mas i ara per convenciment. Turull ha jugat un paper important com a president i cap del sector convergent del grup parlamentari de Junts pel Sí, llimant asprors i posant greix a les rodes amb la seva contrapart republicana, Marta Rovira. Però malgrat la seva vàlua reconeguda, Turull va haver de renunciar a les seves aspiracions de dirigir el PDeCAT en el congrés fundacional, fa un any, justament perquè formava part del mateix passat que Oriol Pujol, i les bases postconvergents van convertir el conclave en una mena de catarsi purficadora. Tant se val, Puigdemont sí que li té confiança, com Artur Mas, i l'ha cridat per ser la veu que expliqui cada decisió, cada decret, cada pas del full de ruta que acordi el Govern en les onze setmanes que falten per a la data del referèndum. Substituirà en aquesta funció Neus Munté, una portaveu amb un perfil correcte però potser massa tranquil per als dies de combat abrandat que s'aproximen. Puigdemont ha convocat una part dels consellers i els ha dit que es preparessin per a probables sacrificis, i que si tenien motius personals per no ser-hi, no els hi ho podria retreure. I els que no continuen han estat substituïts per perfils capaços d'aguantar el que sigui, inclosa l'amenaça als seus mitjans regulars de vida. Això vol dir que la revolució dels somriures ha començat a canviar la corba dels llavis. Ja és la revolució de les querelles, de les citacions, dels judicis, de les multes, del Tribunal de Comptes reclamant que els polítics paguin el cost per a l'erari públic de les resolucions anul·lades i condemnades per desobediència i/o prevariració i/o malbaratament. A partir d'ara, de fet a partir de dimarts passat, quan Puigdemont i Junqueres van anunciar l'esquema de la llei del referèndum, cada acord de Govern que tingui alguna relació amb la consulta, ni que sigui imaginada, serà matèria per a l'advocacia de l'Estat, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Un jutge ja ha enviat la Guàrdia Civil al Teatre Nacional a demanar el contracte i la factura de l'acte de dimarts passat, a veure si hi ha malbaratament de cabals públics. En el govern remodelat, Junqueras assumeix la competència en organitzar referèndums, que era de Governació, però vol que tots els consellers estampin la firma en els decrets i els projectes de llei perseguibles. Aquestes seran setmanes per anar a Palau amb el casc de combat, i als consellers nous els toquen aspectes sensibles: les escoles, que han de ser col·legis electorals, els Mossos, la iniciativa legislativa i els cossos jurídics. I l'expressió pública de cada pas i cada episodi. Segurament arribaran al dia 1 d'octubre amb un munt de procediments judicials en contra. I si el somni fa llufa, ho podrien pagar car. Certament, s'ha de tenir valor.