Mar Raluy va assumir la coordinació de FP als Serveis Territorials d’Ensenyament de la Catalunya Central el 2015.

S’introdueixen 9 cicles formatius a les comarques centrals. És un territori ben cobert?

Sí que ho és.

És que potser hi havia un dèficit fins ara?

Aquestes noves incorporacions no responen a un dèficit general sinó a demandes concretes dels empresaris, ja sigui per necessitats de qualificació, previsions de relleu generacional, demanda de personal qualificat..., i en funció d’aquesta demanda es van planificant els cicles.

Així, s’ubiquen en funció de les necessitats de cada territori?

Un dels factors en què més ens basem són en les necessitats de qualificació que hi ha en els sectors econòmics. Quan n’hi ha un que necessita personal qualificat, se li ha de donar resposta.

En aquest sentit, es prioritzen les necessitats de les empreses per sobre de la demanda que hi pugui haver dels alumnes...

Sí, pesen molt més les demandes dels empresaris.

En quins sectors es concentren actualment les necessitats empresarials a la regió central?

Fins ara, en la indústria alimentària, que ja està bastant ben coberta amb un cicle a Puig-reig i un altre a Vic; i les projeccions a curt termini van cap a una previsió de creixement de les necessitats en el tèxtil. Per això el curs passat vam obrir un cicle de fabricació i ennobliment de productes tèxtils a Igualada i el curs que ve també el farem a Manresa. I el sector del metall, també força ben cobert.

Quins cicles formatius d’aquí poden servir de referent a fora?

El metall és molt propi del Bages, pel fet que aquí hi ha molta indústria metal·lúrgica; i també la mineria, amb un cicle exclusiu d’excavacions i sondatges vinculat a la mineria, a Súria; i a Sallent, per exemple (i també a Osona), es treballa molt la logística i el comerç internacional perquè són zones on hi ha molta indústria de logística. També és mot important el tèxtil, tant al Bages com a l’Anoia; i a Manresa hi ha molts cicles relacionats amb la sanitat i els serveis a la comunitat, i amb l’hostaleria, per prestigi de les mateixes escoles i de la restauració de la zona.

I quins són els punts febles?

Si hi ha cicles dels quals no hi ha oferta i s’han d’anar a estudiar fora és perquè no hi ha prou indústria a la zona que els afavoreixi. Per exemple, la demanda de DJ i vídeo, perquè aquí no tenim empreses que ens contractin aquest tipus de professionals. Els cicles s’ubiquen allà on hi ha demanda.

S’han deixat de fer cicles?

Sí, pel fet que no hi havia prou demanda d’alumnes, però no perquè deixi d’haver-hi demanda per part de les empreses. El problema és que a vegades costa casar el que volen els alumnes amb el que volen les empreses. Ens passa amb el tèxtil, per exemple, on finalment hem aconseguit tenir força inscripcions, però ens ha costat molt, i això que és un cicle amb moltes sortides. També ens passa amb el d’instal·lacions de fred i calor, o el d’eficiència energètica... Però en casos en què ha baixat la demanda, abans de tancar el cicle intentem agrupar primer i segon cursos, com és el cas del cicle sobre eficiència energètica del Quercus, perquè no és necessari seguir un ordre establert.

Per contra, hi ha cicles amb un excés de demanda?

Hi ha moltes inscripcions en cures d’auxiliar d’infermeria. Aquest cicle es fa a molts llocs, hi ha molts inscrits, i ja es cobreix la necessitat de les empreses del sector, de manera que no abocarem els alumnes a un cicle amb una inserció laboral complicada. Sempre mirem de trobar l’equilibri entre demanda d’alumnes i demanda d’empreses. També ens passa amb els cicles d’informàtica de grau mitjà, i els cicles esportius.

La demanda de cicles creix en detriment de batxillerat?

Sí. Hi ha empreses que tenen molts enginyers per fer el disseny del motlle, però els falten matricers que el sàpiguen construir. Els alumnes en són conscients i augmenta la demanda de cicles perquè hi veuen futur. Això és especialment important en zones amb poca densitat de població, on difícilment es necessitaran gaires graduats en matemàtiques, per exemple, i en canvi, potser fan més falta tècnics per reparar màquines. Si hi ha molts graduats, marxaran, i aquell territori es despoblarà, per això els cicles formatius solen ser una garantia de poder trobar feina al lloc on es viu.

Es preveuen noves incorporacions de centres més endavant?

Planifiquem més segons la demanda empresarial que de l’institut. Si un institut vol fer un cicle, hi ha d’haver una demanda empresarial al voltant que ho treballi. Cal veure quines necessitats hi ha a la zona, amb una demanda de qualificació per part de l’empresariat, i que a l’institut hi hagi espai, tallers, professorat...