El ple de l'Ajuntament de Barcelona va evitar posicionar-se contra el referèndum de l'1 d'octubre, com havia proposat el grup municipal de Ciutadans. Ada Colau va assegurar que «quan hi hagi una convocatòria, un requeriment a l'Ajuntament, parlarem tranquil·lament, veurem les repercussions que pot tenir en tots els àmbits i ens posicionarem a partir d'unes premisses a favor de la participació ciutadana en general, però també de no posar en perill cap treballador municipal».
«No permetrem la instrumentalització d'aquest ajuntament ni per uns ni per altres», va delimitar l'alcaldessa de Barcelona a la sessió de control de l'últim ple ordinari que celebrarà el consell municipal de Barcelona abans de l'1 d'octubre.
El ple va rebutjar amb els vots en contra de BComú, el PDeCAT, ERC, la CUP i el regidor de Demòcrates, Gerard Ardanuy, la proposició de Cs que el govern municipal rebutgés qualsevol requeriment del Govern per assumir qualsevol responsabilitat en l'organització del referèndum o la cessió d'espais municipals.
Cs, el PP i el PSC hi van votar a favor, amb la qual cosa es van escenificar una vegada més les diferències entre socialistes i comuns, socis de govern a Barcelona, en els temes sobiranistes.
Davant la demanda de «sentit d'Estat, sentit comú i sentit de la responsabilitat» per impedir que una «Generalitat independentista utilitzi Barcelona» que li va fer Alberto Fernández, Ada Colau li va assenyalar que si realment vol resoldre la «situació de bloqueig» els populars «canviïn i acceptin el caràcter plurinacional d'Espanya i la possibilitat de fer un referèndum a Catalunya».
La presidenta del grup municipal de Ciutadans, Carina Mejías, que va defensar la proposta, va exigir a Barcelona en Comú que «es decideixi a comprometre's a complir la llei o a convertir-se en còmplice dels plans separatistes de la Generalitat».
