La Fundació Gala-Salvador Dalí qualifica l'exhumació del pintor «d'improcedent» i lamenten que el jutjat hagi acordat un acte «tan invasiu» sense «cap mena de fonament». Per això, han anunciat que emprendran accions legals si la prova de paternitat és negativa. D'una banda, es plantegen reclamar a la figuerenca que ha interposat la demanda de paternitat, Pilar Abel, «els perjudicis i costos» ocasionats. De l'altra, estudiaran si s'ha comès un «error judicial» i poden fer algun tipus de reclamació a l'administració de Justícia.
Els forenses van prendre mostres de cabells dijous i es van endur ungles, dents i quatre ossos llargs del pintor. La previsió és que els resultats estiguin a principi del setembre, abans del judici fixat per al dia 18. Els responsables de la fundació van confirmar ahir que el cos de Salvador Dalí estava «ben conservat», que el tornaran a exhumar per restituir les peces que s'han endut a analitzar i que els bigotis «continuaven marcant les deu i deu».
Valorar la situació
Els responsables de la fundació, Joan Manuel Sevillano, Lluís Peñuelas i Montse Aguer, juntament amb l'advocat Albert Segura, van comparèixer ahir en roda de premsa per explicar el procediment d'exhumació, valorar la situació i anunciar futurs passos a seguir. Segons van explicar, tot el procés es va fer «sense cap incident remarcable», i la comitiva judicial va poder extreure les mostres biològiques de Dalí per poder-ne obtenir l'ADN i comprovar si realment és el pare de la figuerenca Pilar Abel.
La fundació va qualificar l'exhumació «d'improcedent», i sostenen que la resolució dictada pel Jutjat de primera instància 11 de Madrid «no està motivada i no té cap mena de fonament». Peñuelas va lamentar que s'hagi fet un «acte de quasi violència» cap al difunt sense que hi hagi «cap indici» que indiqui que Abel pot ser filla del pintor. «Aquesta situació ens ha fet sentir incòmodes, ens ha entristit i ens entristeix», va afirmar.
Quatre hores i mitja
L'operació per exhumar Dalí i extreure material biològic es va allargar durant quatre hores i mitja. Segons van explicar, el cos del geni surrealista estava «ben conservat», i els forenses van prendre mostres de cabells i van extreure ungles, dents, les dues tíbies i els dos peronés. Tot plegat s'enviarà a analitzar a l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses per obtenir el perfil genètic i cotejar-lo amb el de la demandant.
Després, van tornar a enterrar Dalí i van col·locar la llosa perquè ahir el Teatre-Museu pogués obrir al públic amb normalitat. «L'important és que Salvador Dalí torna a descansar en pau sota la cúpula», van indicar.
Tot i la «incomoditat», Peñuelas va explicar que també hi va haver un moment «molt emotiu»: quan van comprovar que els bigotis dalinians s'han preservat durant aquests 28 anys i continuen marcant les «deu i deu». Emocionant per als responsables de la fundació, però també per al forense que el va embalsamar, Narcís Bardalet, que va seguir el procés d'exhumació.
Accions legals
La fundació va mostrar la seva «total disconformitat» amb la decisió judicial i va anunciar que emprendrà accions legals si les proves de paternitat són negatives. Segons va explicar l'advocat Albert Segura, es plantegen reclamar per dues vies. D'una banda, sol·licitar que la demandant assumeixi les despeses ocasionades. Tot i que encara no ho han quantificat, avancen que la intenció seria reclamar-li el cost de totes les tasques d'exhumació (instal·lació de veles, del sistema de politges per aixecar la llosa d'una tona i mitja i del personal) i, també, dels ingressos que poden haver perdut perquè, tan bon punt hi va haver data fixada, van suspendre la venda d'entrades anticipades.
De l'altra, també estudiaran si s'ha comès un «error judicial» i poden fer una reclamació a l'administració de Justícia. «La llei diu que, per fer un acte tan agressiu, hi ha d'haver indicis suficients que la pretensió de la demandant pot ser realitat», va explicar Segura, que va afegir que, en aquest procediment, això no ha estat així. Segons va explicar, l'únic indici és una declaració notarial d'una «suposada amiga» de la mare d'Abel que assegura que la dona li va confessar que el pare biològic de la demandant era Dalí.
El lletrat creu que, abans de resoldre exhumar el cos del pintor, haurien hagut d'esgotar altres vies, com fer proves d'ADN al pare legal d'Abel (ja mort) o al seu germà. «La fundació ha esgotat tots els mecanismes legals i els recursos per intentar evitar l'exhumació, però no ha estat possible», va lamentar. De fet, encara hi ha pendent de resolució un recurs de reposició. «No aturava el procés però es pot donar la circumstància tan surrealista que ens el resolguin a favor quan l'exhumació ja està feta», va explicar l'advocat.
En cas que les proves d'ADN siguin positives, Abel podrà canviar el seu cognom pel de Dalí i, a més, reclamar la part d'herència que li correspondria: el 25%, la legítima. La fundació recorda que l'hereu de Dalí és l'estat espanyol i, per tant, és qui hauria de fer front a aquesta reclamació.
Restitució de Dalí
La fundació demana que les restes extretes a Dalí tornin a Figueres un cop analitzades i extret l'ADN. Aleshores, segons va dir Peñuelas, tornaran a obrir la tomba en un «acte privat» per «retornar la integritat al cos de Dalí».
Peñuelas també va explicar totes les mesures que la fundació ha adoptat per «preservar la intimitat» de Dalí. Segons va detallar, van requisar tots els mòbils i els aparells fotogràfics als membres de la comitiva per evitar que transcendeixin imatges de l'estat actual del cadàver del geni surrealista. A més, assegura que es va reduir el nombre de persones presents «al màxim». A banda de l'equip de forenses, de la lletrada de l'administració de justícia, de la fiscal, de l'advocat d'Abel i dels dirigents de la fundació, hi havia Mossos d'Esquadra, representants de l'Ajuntament de Figueres, l'advocada de l'Estat, un arquitecte del departament de Cultura (per assessorar en la intervenció en un edifici catalogat) i el forense jubilat Narcís Bardalet.
Dins del museu, hi van instal·lar dues veles «gegants»: una per protegir la zona de la tomba, i la segona es va convertir en l'àrea on van treballar els tres forenses i el tècnic auxiliar. En paral·lel, van tenir la «màxima cura» de no malmetre l'edifici històric i tornar la làpida al seu lloc abans d'obrir portes al públic. Tot el procés va acabar a tres quarts d'una de la matinada, i ahir el Teatre-Museu va tornar a rebre els més de 4.000 visitants de mitjana que té cada dia durant el juliol.
La fundació recorda que, inicialment, l'exhumació s'havia de fer en horari d'obertura del museu, i va agrair al jutjat de primera instància i instrucció 8 de Figueres (que ha actuat per complir l'exhort de Madrid) que hagi «mitjançat» per modificar l'horari i fer el procés de nit.
