Fa cinc anys, el 22 de juliol de 2012, una burilla a peu de la carretera N-II, en un llit de fulles seques a l´aparcament del Pertús, ajudat per la tramuntana, va fer saltar les flames a la muntanya. Els gairebé cent quilòmetres per hora del vent van provocar un violent incendi que va arrasar 13.963 hectàrees, des de la Jonquera fins a les portes de Figueres. Els focs van deixar un rastre de quatre morts -dos en un segon incendi a Portbou-, nombrosos ferits -cinc d´ells greus- i danys materials. La pell de qui els van viure s´eriça encara avui quan apareixen nous incendis com el de fa una setmana al Voló.

En aquella ocasió, un cop més les flames començaven a tocar el Pertús i obligaven a tallar les carreteres N-II i AP7, com fa cinc anys. Era divendres 14 de juliol al migdia i feia vent. El foc amenaçava d´entrar a Catalunya. «La gent estava preocupada i van reviure aquells primers moments del foc del 2012, era una situació similar». Ho explica l´alcaldessa de la Jonquera, Sònia Martínez. Durant unes hores es va témer que les flames avancessin. Però el territori i les administracions, tal com va dir el director dels serveis territorials d´Interior a Girona, Albert Batlle, van aprendre «la lliçó» i es creu que les coses, avui dia, serien diferents.

En el cas de la Jonquera, per exemple, recentment s´ha actuat per encerclar el terme amb tallafocs, fet que podria servir evitar que accedissin a zona urbana. Allà fa cinc anys es va cremar el primer habitatge que avui està recuperat. Els seus propietaris van rebre el suport dels veïns que van portar a terme iniciatives que van permetre recaptar més de 8.000 euros. Va ser només una de les moltes iniciatives solidàries nascudes després de la tragèdia.

Malgrat les mesures que es prenen, l´administració és conscient de les dificultats d´aturar un incendi amb el sòl sec i el vent de tramuntana impedint volar els mitjans aeris. I aquestes són les condicions que hi havia aquell diumenge al migdia. Probablement un conductor va llançar des de la finestra una burilla sense apagar. Va caure sota la tanca entre l´N-II i l´aparcament sobre una petita muntanya de fulles. Aquestes es van encendre i, empeses pel vent, van saltar de l´aparcament a peu del nucli comercial a la muntanya, i d´allà direcció sud cap a Figueres. A mig camí les flames van saltar les carreteres N-II i autopista, que no van servir de tallafocs, i van continuar cap a Cantallops.

Agullana, Capmany i la Jonquera van ser els primers municipis afectats, però la xifra arribaria fins a disset fins que s´aconseguís aturar. El conjunt d´hectàrees cremades suposa el 10% de la comarca de l´Alt Empordà.

L´espectacle «era esfereïdor», recorden els veïns que el van viure. Alguns no tenen ganes ni de parlar-ne. És el cas del propietari d´un càmping a Capmany, que assegura que va suposar un abans i un després. La finca va quedar arrasada i des de fa uns anys ja no obre a l´estiu.

El cel era rogenc gairebé arreu de l´Alt Empordà amb immenses columnes de fum. Les imatges de l´incendi reflectit en l´aire es van captar d´arreu de l´Empordà. El conseller d´Interior del moment, Felip Puig, admetia un dia després d´haver començat que estava «absolutament descontrolat».

Flames de cinc metres

Les flames van avançar a sis quilòmetres per hora amb alçades de fins a cinc metres. El diumenge, poc després d´haver començat, la frontera i les carreteres es van tallar al trànsit, i van deixar atrapats milers de conductors. Estaven bloquejades l´AP-7, la N-II, la Gi-500 i la Gi-501 a Agullana, i Gi-610 a Vilajuïga en els dos sentits. Uns quilòmetres més enllà, l´N-260 que enllaça la Garrotxa i l´Alt Empordà també tenia la circulació restringida.

Els cotxes que volien entrar al país o sortir-ne se´ls va desviar cap a aquesta darrera carretera per Portbou, on es van registrar cues de fins a vint quilòmetres. Aquí, el segon incendi va causar un nou tall i va forçar centenars de persones a recórrer 2,5 quilòmetres muntanya avall per fugir de les flames cap al mar, on una família es va llançar, i en van morir dos dels seus membres.

L´alcaldessa de la Jonquera creu que avui l´activitat de les xarxes socials, des d´on es pot informar al minut, jugaria un paper clau per evitar certes situacions.

Més d´un miler d´efectius

Amb aquest panorama desolador, els Bombers, ADF i la resta d´efectius van deixar la pell per aturar el desastre. En l´incendi més greu a les comarques gironines des de 1986 -quan un foc va arrasar 20.000 hectàrees a l´Albera- se´ls va veure exhausts lluitant contra les flames durant dies.

Fins a 320 unitats estaven desplegades des de les primeres hores pel territori i van anar incrementant-se fins al mig miler. També es van enlairar alguns mitjans aeris que el primer dia el vent va obligar a retirar. Fins i tot es va demanar ajuda a la resta de l´Estat i a França (450 bombers). També es van mobilitzar la Unitat Militar d´Emergències (UME) amb 200 efectius i divers material mòbil (sis autobombes i dues nodrisses), que es van desplaçar des de la base de Saragossa la nit del primer dia. Des dels centres de comandament intentaven buscar la manera d´aturar l´avançament.

La Garrotxa, en perill

Hi havia dos fronts oberts a banda i banda de les carreteres que enllacen la frontera amb Figueres. El primer que es va aconseguir apagar va ser l´àrea dreta, on hi ha poblacions com Capmany. A la banda esquerra, els esforços van ser superiors. Es va témer que les flames avancessin cap a la Garrotxa, cosa que hagués pogut suposar un desastre encara més gran.

L´incendi va obligar a evacuar centenars de persones i confinar la comarca on viuen unes 140.000 persones i milers de turistes a l´estiu. Es va demanar a la gent que es quedés a casa. Els serveis d´emergència van fer marxar centenars de persones d´habitatges i allotjaments. Salvar la vida de les persones que es trobaven en aquesta àrea va fer patir molts moments d´angoixa als que es trobaven lluitant contra el foc. Tenien nens que estaven de colònies, gent allotjada en càmpings i persones residents en cases aïllades. A alguns, per les dificultats del terreny, se´ls va evacuar en helicòpter. Els desplaçats es van allotjar en pavellons i altres espais. La mobilització d´ajuda dels veïns va ser essencial durant dies.

Malgrat els esforços, hi van haver quatre víctimes mortals i sis persones van resultar ferides de gravetat. Moltes d´altres van haver de ser ateses als CAP.

Dues víctimes mortals van ser a Portbou -un pare i una filla-, on dos membres de la mateixa família també van patir ferides de gravetat. Un home de 75 anys d´origen francès va perdre la vida d´un atac de cor a Llers en veure´s encerclat; i un ciutadà francès de 64 anys va patir cremades al 80% del cos en intentar apagar les flames i va morir poc després. Hi va haver dues persones més amb ferides greus per cremades.

Les víctimes mortals i ferits van ser el balanç més greu d´un incendi que també va deixar incomptables danys materials: un ramat sencer, instal·lacions agrícoles, un càmping i cases, entre d´altres.

ADN sense culpable

El divendres 26, el foc es donava totalment per extingit, deixant un rastre de desolació en setanta quilòmetres del territori. Es va intentar trobar el responsable a través de l´ADN de les burilles però era «buscar una agulla en paller», va dir Interior.

La negror es va estendre entre la vegetació de pins, alzines suredes i matollars. Part de la vegetació tardarà encara uns quinze anys o vint anys a recuperar-se. I les cicatrius d´aquelles flames són visibles al terreny i a la memòria dels seus habitants.