El Govern català va arreglar contractes d'obra pública per valor d'uns 500 milions d'euros en el període 2011-2015, quan estava presidit per Artur Mas, segons publica avui El Español, que ha accedit a centenars de milers de documents interns del Govern d'aquella època.

Segons aquest mitjà digital, que es refereix a aquesta filtració de documents com "CatLeaks", la Generalitat "va crear una xarxa" perquè aquests contractes van ser repartits a empreses afins a CiU que van finançar després Convergència amb importants quantitats de diners.

Part d'aquests contractes, segons els documents als quals ha accedit El Español, van ser manipulats després de la intercessió directa d'alts càrrecs i membres de l'executiu català, "amb l'exconseller de Justícia Germà Gordó com a corretja de transmissió i amb el tresorer de Convergència Andreu Viloca al capdavant".

Per a això, després d'arribar a la presidència de la Generalitat el 2011, Artur Mas i els seus alts càrrecs haurien creat un sistema opac capaç de burlar tots els controls administratius i lliurar a dit obres milionàries en un moment delicat per a les arques de l'administració catalana.

Segons aquesta informació, les empreses públiques de la Generalitat van utilitzar una oficina de col·locació per a militants de Convergència, i quan va esclatar l'escàndol del 3%, alts càrrecs de l'executiu català van intentar ocultar informes interns sobre el cas.

Al maig del 2012, l'empresa pública Gerència d'Infraestructures (GISA) es va fusionar amb unes altres dues entitats públiques per donar pas a Infraestructures, que va centralitzar la licitació pública a Catalunya mitjançant un sistema que facilitava les manipulacions i arribant a multiplicar per cinc el volum de les licitacions.

Així, el volum de contractes licitats per Gisa primer i Infraestructures després va ser de 31,8 milions el 2011; 66 milions el 2012; 98 milions el 2013; 157,9 milions el 2014 i 176,6 milions el 2015.

Dins d'aquesta xarxa, el paper de Germà Gordó, com a home fort del Govern català, era el d'assenyalar determinats empresaris perquè fossin rebuts mentre controlava un rànquing amb les empreses que més diners i contractes s'havien emportat de l'administració catalana.

Les primeres companyies d'aquest rànquing eren habitualment Emte o Copisa, dues firmes investigades des del 2015 en la trama del 3%.