La fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega Díaz, va anunciar ahir que ordenarà l'inici d'una investigació penal pel delicte de lesa humanitat que considera que s'ha comès amb l'elecció d'una Assemblea Nacional Constituent per part del govern. «Des de la convocatòria inconstitucional de la constituent presidencial es va violar el sagrat dret a la sobirania», va dir la fiscal a la premsa. Va afegir que «tot el que ha ocasionat» aquesta convocatòria a l'elecció d'una constituent que finalment es va celebrar diumenge, com morts, homicidis i «extorsió dels funcionaris públics» per obligar la gent a votar, representen delictes de lesa humanitat.

La fiscal va assenyalar que el Ministeri Públic ha rebut una important quantitat de denúncies de persones que van ser obligades a votar, que funcionaris públics van ser amenaçats i que altres ciutadans van rebre l'advertiment que perdrien beneficis socials si s'abstenien de participar en aquests comicis. «Això, jo no puc ni ho he de deixar impune», va sentenciar.

Va dir que en cas que el president, Nicolás Maduro, compleixi l'amenaça que ja va fer, d'apartar-la del seu càrrec a través de l'assemblea constituent que va ser elegida diumenge i que encara no s'ha instat, podria acudir a instàncies internacionals per denunciar aquests delictes. «Perquè els delictes de lesa humanitat els poden conèixer els organismes internacionals, amb tot el cúmul de proves que tenim, per garantir que se sancionin els responsables», va assenyalar la funcionària que fins fa poc va ser una aliada del govern i que ara se n'ha convertit en una severa crítica. Va assenyalar que té les proves que el 5% de les 121 morts que s'han produït en el marc de l'onada de protestes antigovernamentals que es desenvolupen des de l'1 d'abril van ser «producte de l'acció dels cossos de seguretat de l'Estat». També va alertar que el 40% d'aquests morts són «responsabilitat de civils armats que actuen en contra dels manifestants». «Això sense comptar les innombrables denúncies per tortures, lesions, tractes cruels, detencions arbitràries, violacions del domicili i destrucció de la propietat privada», va afegir.

D'altra banda, Colòmbia, l'Argentina, el Perú, Panamà, Mèxic, Costa Rica, el Paraguai, els Estats Units i la UE, entre d'altres, van reiterar ahir la seva advertència que no reconeixeran l'Assemblea Constituent a Veneçuela, i van instar el president Nicolás Maduro a restablir la democràcia. Davant d'ells, el president bolivià, Evo Morales, aliat del desaparegut president veneçola Hugo Chávez (1999-2013) i del seu successor, va felicitar ahir «el poble veneçolà» per la seva participació en l'elecció, i va afirmar que Veneçuela «és la punta de llança contra l'imperi». Moscou també va demanar a la comunitat internacional «contenció» i la renúncia als plans «destructius» de pressionar Veneçuela després de la votació, ja que, segons el comunicat del ministeri d'Exteriors rus, «podrien aguditzar la polarització de la societat».

L'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, H.R. McMaster, va ironitzar ahir que Nicolás Maduro s'uneix a un «exclusiu» grup de líders sancionats al costat del president sirià, Baixar al-Assad; el nord-coreà, Kim Jong-un; i el de Zimbabwe, Robert Mugabe. El govern nord-americà va imposar ahir sancions econòmiques directes a Nicolás Maduro, entre les quals figura la congelació d'actius sota jurisdicció nord-americana, una mesura poc habitual per apuntar a un líder en el càrrec.