El ple del Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar ahir el recurs de la Generalitat i manté la suspensió de la reforma parcial del Reglament del Parlament que permetria la tramitació exprés del referèndum de l'1 d'octubre.

Fonts de l'alt tribunal van informar que el ple va prendre la decisió després d'una hora reunit per analitzar el recurs de súplica del Govern perquè retirés la suspensió, ja que l'Executiu català entenia que s'havia produït un «abús de dret» en la impugnació que va realitzar el govern central a aquesta reforma del Reglament.

Segons l'alt tribunal, la decisió es va adoptar per unanimitat dels dotze magistrats, que van rebutjar el recurs perquè en ell la Generalitat apel·la a qüestions de fons quan en aquest moment només pot qüestionar-se si el procediment dut a terme per a la reforma ha complert tots els requisits.

De fet, fonts jurídiques ja havien avançat que una resolució negativa a les pretensions del Govern vindria donada per una jurisprudència ja assentada en un acte referit a la consulta independentista del 9-N del 2014.

El TC va dir llavors, i ha reiterat en sentències posteriors, que els recursos contra providències d'admissió a tràmit, com el que ahir es va tractar, només són admissibles si es refereixen al compliment de requisits processals, però no al fons de l'assumpte, l'anàlisi del qual únicament pot dur-se a terme en la sentència.

Va ser el 31 de juliol quan el ple del TC va suspendre la reforma del reglament del Parlament en admetre a tràmit el recurs presentat pel govern de Rajoy. Una decisió que va ser recorreguda pel Govern català. L'acte d'ahir recorda que el recurs de súplica contra providències que admeten un recurs d'inconstitucionalitat només pot sustentar-se «en la carència d'alguna de les condicions de procedibilitat de l'acció», ja que només aquests aspectes són revisables per aquest Tribunal «en la fase d'admissió del recurs d'inconstitucionalitat».

Respecte al recurs de la Generalitat, el ple afirma que «no qüestiona la concurrència de les necessàries condicions de procedibilitat de l'acció d'inconstitucionalitat plantejada pel president del govern, sinó que, entrant en un judici de fons la realització del qual resulta prematura, addueix raons no susceptibles de ser valorades aquí».

Després de conèixer la decisió, el conseller de Presidència, Jordi Turull, va acusar el TC de ser el «decorador jurídic de decisions polítiques» en «emparar un frau de llei».

En declaracions a la premsa al centre cultural Blanquerna de Madrid, Turull va assenyalar que catorze parlaments autonòmics poden utilitzar el procediment de lectura única que estableix la reforma del reglament, però el TC només ha suspès la del català, la qual cosa l'ha portat a queixar-se que la llei ·no és igual per a tots».

Turull va declarar que el Govern busca crear un nou Estat que es mantingui «molt allunyat d'aquest tipus de dinàmiques», en relació amb la «confusió» que existeix a Espanya, segons la seva opinió, entre el poder polític i el judicial. «El TC empara un frau de llei que està fent el govern central», va assenyalar Turull, que va afegir que «està molt clar» que qui fa «més esforços per expulsar els catalans de la realitat espanyola» és el govern central.