La campanya de la sega del cereal a Catalunya s'ha tancat aquest any amb sis incendis provocats per màquines agrícoles a l'Anoia, la Segarra i l'Urgell entre el 15 de juny i el 31 de juliol, segons dades del Departament d'Agricultura. En total han cremat prop de 90 hectàrees de conreus i massa forestal. Són dos focs més que els registrats l'any passat durant la mateixa època i provocats per la mateixa causa. Malgrat aquest petit repunt, els Agents Rurals consideren que no s'ha trencat la tendència a la baixa dels últims sis anys, quan el nombre d'incendis durant l'activitat de la sega s'ha reduït un 30%. La cap regional dels Agents Rurals al Pirineu, Anna Servent, ha explicat a l'ACN que la majoria de pagesos ja porten extintors o motxilles d'aigua a les recol·lectores tot i que no sigui obligatori i això és determinant perquè un petit foc no vagi a més.

Dels sis incendis provocats per maquinària agrícola durant la campanya de la sega d'enguany, tres s'han localitzat a la Segarra, dos a l'Anoia i un a l'Urgell. El que va cremar més hectàrees, 37, va ser el del 4 de juliol a Pujalt, seguit del foc que el 26 de juliol va calcinar 23 hectàrees a Bellprat, tots dos a l'Anoia. El 8 de juliol van cremar gairebé 16 hectàrees a Biosca (Segarra) i el 24 de juny 10 hectàrees més a tocar de la població de Donzell d'Urgell, dins el terme municipal d'Agramunt (Urgell). Els altres dos incendis, a Massoteres i Montoliu de Segarra (tots dos a la Segarra), no van superar la mitja hectàrea.

Des del 2012 el Departament d'Agricultura activa un dispositiu especial del 15 de juny al 31 de juliol, quan es concentra el gruix dels treballs de la sega, per prevenir incendis derivats d'aquesta activitat actuant en el primer moment que apareixen les flames. Les de la sega són tasques que comporten un risc d'incendi important, bàsicament perquè es porten a terme a temperatures molt elevades, humitats baixes i amb una vegetació fàcilment inflamable.

Concretament, el dispositiu abasta 250.000 hectàrees situades en les principals zones cerealístiques de Lleida, Tarragona i la Catalunya Central i es concentra a les comarques de l'Anoia, el Bages, la Conca de Barberà, la Segarra, el Solsonès, la Noguera i l'Urgell, tot i que també s'incrementa la vigilància a tot arreu on hi ha activitats de sega, com el Pallars Jussà. Mobilitza un centenar d'efectius que fan itineraris diaris per intentar cobrir el màxim de territori. També hi participa el Grup de Suport Aeri dels Agents Rurals per detectar possibles columnes de fum i coordinar els efectius terrestres. Pel que fa als mitjans materials, compten amb tres camions i quatre vehicles pick-up proveïts d'equips d'extinció.

La cap regional dels Agents Rurals al Pirineu ha explicat que aquest any les condicions van ser especialment dures a finals de juny, quan va coincidir una calor molt intensa amb una humitat molt baixa. Tot i això, Servent ha puntualitzat que en cap moment va fer falta activar el nivell 3 del Pla Alfa, que és quan el risc d'incendi és molt extrem.

Justament és quan s'activa el nivell 3 que, de les dues del migdia a les cinc de la tarda, els pagesos han de disposar obligatòriament de quatre mitjans d'extinció (motxilles d'aigua o extintors amb base d'aigua) i comunicar als Agents Rurals l'inici i l'hora de finalització de les tasques agrícoles, així com la zona on s'està treballant. A més, arran de l'incendi d'Òdena del 2016, es van ampliar les restriccions a les picadores de palla acoblades als tractors i, en cas que s'activi el nivell 3 del Pla Alfa, no es poden utilitzar. Quan s'activa el nivell 2, no es poden utilitzar entre les dotze del migdia i les sis de la tarda.

Evitar la crema de maquinària i la pèrdua de collites

Sigui com sigui, Anna Servent remarca que la majoria d'agricultors han pres consciència i porten mitjans d'extinció a les recol·lectores tot i que no sigui obligatori. En aquest sentit, remarca que, de fet, "els pagesos són els principals perjudicats quan hi ha un incendi d'aquest tipus, perquè se'ls crema la maquinària, perden collita o afecten a infraestructures agràries, per tant, n'hi ha molts que han adoptat aquestes mesures encara que no s'hagi activat el nivell de risc extrem i no siguin obligatòries".

La cap regional dels Agents Rurals al Pirineu afegeix que "actualment molts pagesos aconsegueixen apagar les flames en una primera fase del foc i eviten així que es converteixi en un incendi agrícola i possiblement forestal i, sobretot, eviten que se'ls cremi la maquinària". En aquest sentit, "el sector ha vist que aquestes mesures els beneficien i les incorporen perquè saben que la sega és una activitat de risc". Un altre aspecte en què també s'insisteix és que els agricultors facin un bon manteniment de la maquinària, ja que "això ajuda molt a la prevenció d'aquesta tipologia d'incendis".

D'altra banda, Servent considera satisfactori el resultat de l'operatiu especial de la sega malgrat que la xifra de focs s'hagi incrementat lleugerament respecte el 2016, ja que "normalment acostumàvem a tenir una mitjana de 15 o 17 incendis durant aquesta època, per tant, la tendència és a la baixa".

Del total d'incendis en els quals s'actua durant un any, només el 7% estan causats per maquinària agrícola, que alhora representen menys de la meitat dels que s'inicien en un terreny agrícola. La resta estan provocats per burilles, llamps, accidents, treballs mecànics o forestal, o són intencionats.