Setanta-dues hores després dels atemptats perpetrats a la Rambla, aquest emblemàtic passeig de Barcelona intenta tornar a la normalitat, però els improvisats missatges, els punts d'ofrena i les infinites mostres de solidaritat ho fan pràcticament impossible.
L'enrenou que la caracteritza no és el mateix, l'ambient és més serè. Només pugen el to els aplaudiments, que no cessen, que contraresten els sanglots constants dels que passegen per la Rambla. És impossible fer un pas sense que s'erici els pèls a algú en caminar al llarg de la Rambla.
El ja instaurat com a lema «No tenim por» es repeteix en tots els racons: a terra, escrit amb guixos de colors, als cartells penjats dels fanals o en les mostres de solidaritat plasmades fins i tot en els arbres de tot el passeig.
En molts d'aquests racons, llocs on algunes de les víctimes van perdre la vida, persones anònimes, turistes, barcelonins, familiars o coneguts, els recorden, fins i tot amb fotos, per no oblidar «el seu somriure perdut», com la de Silvina, una de les mortes que treballava al mercat de la Boqueria.
Els espontanis crits de reconeixement als Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana no acaben. Tampoc els missatges escrits als arbres amb els bolígrafs que algú ha deixat als seus peus perquè ningú es quedi sense mostrar el seu rebuig al terrorisme.
Cap missatge d'odi
L'odi no apareix en cap missatge. Només «la fi de la barbàrie», «viure en pau» i que ningú «té por».
Amb el pas de les hores, els altars improvisats cada vegada són més grans. Sobretot, es troben en dos punts: un, prop de la font de Canaletes, i l'altre, davant del teatre del Liceu, a prop del lloc on el ter-rorista va aturar la furgoneta després d'atropellar al seu pas centenars de persones.
Les mostres de solidaritat han estat infinites durant aquests tres dies, en els quals la gent ha repartit abraçades, samarretes i afecte.
Com Paco López, un jubilat que ha elaborat unes samarretes amb el ja instaurat com a lema després dels atemptats de «No tenim por» i «BCN som tots». Ara té temps, que el dedica «a passejar i a observar».
«Vaig comprar 25 samarretes i les he fet a casa manualment. Faig el text en una plantilla, el gravo i els impregno en la plantilla», va assenyalar. És la seva «aportació» després dels atemptat de dijous passat que han deixat Barcelona aclaparada pel que ha passat.
«Difondre el missatge 'no tenim por', per a mi és gratificant», va dir, com passejar per la Rambla i veure que és plena de gent l'emociona. I és que, segons Paco, «Barcelona és molt gran».
Un treball al qual ha dedicat temps, perquè és un sistema «molt artesanal», i que no és la primera vegada que fa, ja que sol fer samarretes amb missatges reivindicatius, encara que en aquest cas no són només per a ell, sinó per compartir-les amb la resta.
Les samarretes les ha regalat als quiosquers de la Rambla, de diaris i de flors, i a qui passava pel car-rer, és a dir, «una mica al lliure albir», va assegurar.
També a unes noies que repartien abraçades aquests dies per a tots aquells que s'acostaven a veure els punts d'ofrena improvisats al paviment en memòria dels 13 morts allà.
Perquè les mostres de suport i de dolor no han deixat d'aparèixer després dels atemptats, a la Ciutat Comtal i a Cambrils, on també va morir una altra persona.
Però ni els barcelonins, ni els catalans, ni els espanyols, ni ningú al món té por. Ho diuen els missatges: «Sense por a la bala, tampoc al que dispara» i «No deixarem de ser lliures».
I la Rambla barcelonina tornarà a ser el que era, rica en sons i abundant en trobades. Tornarà a sonar com sempre.
