Els terroristes de Catalunya eren, més que una cèl·lula organitzada, un ramat de llops solitaris units per un líder, i Espanya ha de preparar-se per a aquesta modalitat terrorista, segons alguns experts que coincideixen que al nostre país no hi ha guetos que serveixin de cultiu gihadista.

A molts ciutadans els ha sorprès que una dotzena de veïns portessin mesos radicalitzats i preparant atemptats, sense que ningú els detectés, però als experts en gihadisme no els estranya tant, perquè són conscients de la seva evolució: l'ISIS o Daesh ara fa propaganda a Internet i xarxes socials per captar joves d'aparença «normal», com els de Ripoll. De fet, el grup que tenia la seva base a Alcanar s'ha demostrat «gens professionalitzat», ha actuat «a la desesperada» i «pràcticament s'ha abocat al suïcidi», segons el coronel de l'Exèrcit de Terra expert en gihadisme Pedro Baños.

El perfil d'aquests gihadistes és similar al d'altres que han actuat a Europa, sobretot als que el juny van matar vuit persones a Londres: homes joves de segona generació de marroquins establerts a Espanya que són vulnerables psicològicament, de vegades perquè «no se senten ni d'allà ni d'aquí», diu Baños. Afegeix que a Catalunya «ha entrat amb molta força» el corrent de l'islam anomenat salafista en una modalitat excloent que anima «a estar al marge de la societat», i que propicia «un procés de radicalització en la línia del que s'està consolidant en països com França i Bèlgica». A més, els joves que es radicalitzen «aprenen i s'instrueixen per portar roba ordinària i no mostrar radicalitat» per no ser detectats. «Caldrà prendre mesures i aprendre les lliçons», diu Baños, que creu que a Espanya no es pot parlar encara de «guetos» que serveixin de cultiu del gihadisme.

En la mateixa línia, l'investigador de la George Washington University i expert de l'Observatori Internacional d'Estudis Sobre Terrorisme de Covite, Javier Lesaca, té clar que els terroristes gihadistes que han colpejat Espanya per segon cop són «un ramat de llops» com els que ja han actuat en altres capitals europees. Sosté que el novembre del 2016 Estat Islàmic va començar una estratègia de comunicació per tenir llops solitaris en xarxes socials, amb manuals i vídeos en els quals ja no es demana que viatgin a Síria a formar-se sinó que ataquin en els seus països «sense necessitat d'una estructura professional darrere», com el grup d'Alcanar. «A Espanya li passa el mateix que a la resta de la Unió Europea, perquè el missatge és global» i «haurem d'aprendre a conviure amb això, amb els ramats de llops solitaris» i a «assumir que no podem vigilar-ho tot», assegura l'autor del llibre Armas de seducción masiva.

El politòleg Álvaro Herrero de Bethencourt, investigador del mateix observatori, ha recordat que la majoria d'aquests terroristes estaven integrats a Ripoll, però «es pot passar de ser tan sols simpatitzant a ser activista i cometre atemptats» en poc temps si es rep el missatge adequat en un moment de «debilitat».

El professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla) Manuel Torres destaca la figura del reclutador, «qui mobilitza aquesta joventut cap a un propòsit concret», però apunta que és estranya la figura de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, sobretot «per la capacitat que va tenir per mobilitzar un grup tan extens».

El codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària, Jesús Núñez, relata que «la pauta d'imitació és clara: individus, en aquest cas barroers, sense estructura ni capacitat tècnica per cometre aquest tipus d'atemptats, així que utilitzen instruments a disposició de qualsevol».