Aquest dilluns, 28 d'agost, JxS i CUP han presentat els principals eixos de la Llei de Transitorietat Jurídica, considerada la peça clau de les anomenades lleis de "desconnexió". Els dos grups l'han registrat al Parlament i han pactat aprovar-la abans del referèndum de l'1 d'octubre. Però, què representa aquesta llei? Què implica?
L'objectiu de la Llei de Transitorietat
Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República entrarà en vigor el 2 d'octubre només en cas que guanyés el 'sí' a la independència en el referèndum d'autodeterminació previst pel Govern de Puigdemont per a l'1-O. El seu principal objectiu és de crear un marc legal alternatiu a l'espanyol, és a dir, dotar Catalunya d'un marc legislatiu propi l'endemà del referèndum. En cas de guanyar el 'no', la Llei de Transitorietat quedaria descartada i el Govern Generalitat convocaria unes noves eleccions autonòmiques.
La proposta pactada entre JxS i CUP està cridada a ser la "norma suprema" a l'espera de l'aprovació de la nova constitució catalana, també a través d'una votació democràtica a les urnes. Aquest procés podria allargar-se un any, tot i que les eleccions constituents hauran d'estar llestes en sis mesos.
Quants articles té la Llei i quan s'aprovarà?
En total, la Llei de Transitorietat la formen 89 articles i tres disposicions finals. L'articulat preveu aspectes com amnistiar els condemnats o investigats pel procés sobiranista -en cap cas per corrupció, segons la CUP-, que el president de la Generalitat sigui el cap d'Estat o permetre als ciutadans mantenir la doble nacionalitat espanyola.
CUP i JxS han acordat que s'aprovi per part del Parlament la Llei de Transitorietat abans de l'1-O, decantant-se així la balança a favor d'ERC i dels cupaires ja que el PDeCAT era partidari d'aprovar-la després del referèndum.
Qui manaria? El President, les institucions i la justícia
Amb l'entrada en vigor de la Llei de Transitorietat es constituiria "una República de Dret, democràtica i social". Segons els seus impulsors, la sobirania nacional "radica en el poble de Catalunya" i aquest queda fora de la tutela de l'estat espanyol i de la monarquia borbònica. Carles Puigdemont, en virtut de ser el President de la Generalitat en el moment de la desconnexió, passaria a ser el cap d'Estat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertiria en Tribunal Suprem de Catalunya.
Seguint en l'estructura judicial, l'articulat contempla que sigui el Parlament i no pel Govern qui nomeni el Fiscal general de Catalunya; es crearien institucions judicials com la Sala de Govern del Tribunal Suprem, similar al Consell General del Poder Judicial; s'eliminaria la jurisdicció militar; i jutges, magistrats, lletrats i fiscals podrien seguir en les seves places, si no hi renuncien.
Què passarà amb la nacionalitat dels ciutadans
Sobre la nacionalitat catalana, el text de la Llei de Transitorietat diferencia entre qui té ja nacionalitat espanyola i qui no. L'article 7 estableix que tenen nacionalitat catalana d'origen les persones que ja tinguin l'espanyola quan entri en vigor la llei i que estiguin empadronades a un municipi català abans del 31 de desembre de 2016; i les persones de nacionalitat espanyola empadronades més tard, si ho sol·liciten, i un cop compleixin dos anys d'empadronament. També la poden tenir d'origen qui té la nacionalitat espanyola però no consta empadronat a Catalunya: és a dir, per exemple, si és nascut en territori català o si és fill de pare o mare amb nacionalitat catalana, entre d'altres supòsits. El preàmbul assegura, de fet, que es para especial atenció en "evitar l'apatrídia i permetre una àmplia possibilitat de posseir la doble nacionalitat".
En canvi, a l'article 8, fixa que els nouvinguts poden adquirir la nacionalitat "per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys" just abans de demanar-la. Per a les persones estrangeres, la llei de transitorietat també fixa drets i deures a l'article 26: "La no possessió de la nacionalitat catalana no impedeix l'accés, l'exercici ni la justiciabilitat dels drets", diu un article que fixa també que només tindran dret a sufragi si adquireixen la nacionalitat catalana.
La proposició de Llei de Transitorietat jurídica i fundacional de la república fixa que tenir la nacionalitat catalana "no exigeix" la renúncia de l'espanyola, ni de cap altra.
La llengua
Segons s'ha difós aquest dilluns, a partir del 2-O es mantindrien els drets lingüístics del català, castellà i occità que hi ha vigent actualment.
Delimitació de fronteres i l'exèrcit
La llei de transitorietat i fundacional de la república també estableix que el territori de Catalunya inclou l'espai terrestre (inclòs el subsòl), pel mar territorial (inclòs el llit i el subsòl) i per l'espai aeri situat sobre l'espai terrestre i mar territorial de Catalunya.
L'Exèrcit espanyol, de la seva banda, hauria d'abandonar Catalunya, les duanes de la qual passarien a ser controlades per la Generalitat; es continuarien aplicant a Catalunya les normes del dret de la UE, dret internacional general i tractats internacionals; i el personal de l'Estat que presti els seus serveis a Catalunya s'integraria en l'administració pública catalana en mateixes condicions retributives i ocupació, llevat de renúncia.
Els tributs, només recaptats per la Generalitat
La Generalitat seria l'única "autoritat" tributària; l'assumpció del deute es deixaria a l'eventual fase de negociació amb l'Estat.
Possibilitat de recuperar lleis suspeses pel TC espanyol
Queda en mans del Govern de la Generalitat la recuperació de lleis que el Tribunal Constitucional ha tombat i ha deixat sense efecte, com ara la de pobresa energètica i exclusió social. "Aquests decrets també poden servir per a regular la recuperació de la validesa i l'eficàcia de les normes anteriors a la successió d'ordenaments jurídics anul·lades o suspeses per motius competencials", diu el text presentat.
