Catalunya es prepara per afrontar una setmana clau per a l'1-O, ja que les forces independentistes preveuen aprovar ja la llei del referèndum i signar el decret de convocatòria, mentre que el govern de l'estat ja ha advertit que «la democràcia actuarà amb totes les seves armes».
Després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anunciés el 9 de juny passat la seva intenció de convocar un referèndum per a l'1 d'octubre amb la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?», Junts pel Sí i la CUP han situat aquesta pròxima setmana com a clau per passar a l'acció i aprovar el marc legal de la votació.
El Parlament iniciarà a les deu del matí del dimecres 6 de setembre un nou ple, en l'ordre del dia del qual no està inclosa la proposició de llei del referèndum, registrada a la cambra catalana però encara no admesa a tràmit per la Taula, si bé JxS i la CUP estudien invocar en qualsevol moment l'article 81.3 del reglament parlamentari per votar-la sense haver de tramitar-la prèviament.
Una altra possibilitat, encara no descartada, és que sigui el Govern qui acabi aprovant aquest marc legal del referèndum amb un decret llei.
Una vegada aprovada la llei del referèndum, en la votació de la qual Ciutadans, el PSC i el PPC ja han dit que no participaran, i de manera immediata, per no deixar marge a impugnacions, Puigdemont signarà el decret de convocatòria, mentre que el Parlament escollirà els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O.
La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ja ha advertit que «el dia que signin» la convocatòria del referèndum «hauran signat directament que surten de la democràcia» i llavors «la democràcia actuarà amb totes les seves armes».
El govern central contempla «tots els escenaris possibles, té tots els instruments necessaris i actuarà en conseqüència» per fer complir la llei, de manera que, si és necessari, podria convocar una reunió extraordinària del Consell de Ministres a meitat de setmana.
De fet, Sáenz de Santamaría, que presideix la Comissió de Secretaris i Subsecretaris d'Estat, ha mantingut «actiu» aquest òrgan de coordinació estatal i ha assenyalat que l'executiu actuarà de forma immediata quan es tramitin la llei del referèndum i la de transitorietat jurídica.
El govern central fa setmanes que es prepara, tant si es pretén tramitar aquestes iniciatives per decret o en un ple, i assenyala que la sentència del TC del passat 14 de febrer ja va declarar la il·legalitat del referèndum i de tots els actes preparatoris del mateix.
El TC es reuneix en ple ordinari els dies 6 i 7 de setembre, els mateixos en què se celebrarà el ple del Parlament, que pot aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat jurídica.
Fonts pròximes al TC han assenyalat a Efe que una de les possibilitats és que, si és el Parlament qui tramita i aprova les anomenades «lleis de desconnexió», el govern de l'estat demani una ampliació de l'incident d'execució contra els passos cap al referèndum fets per les forces independentistes.
Si és el Govern qui decideix aprovar-lo per decret llei, l'executiu central presentaria un recurs, que seria admès a tràmit immediatament pel TC, de manera que l'1-O quedaria suspès automàticament, igual que en la via anterior.
El passat 31 de juliol, el TC va suspendre la reforma del reglament del Parlament, que obria una altra via per tramitar de forma exprés el referèndum, i va advertir els membres de la Taula que aplicar-la comportaria responsabilitats, fins i tot penals.
Unes setmanes després, l'alt tribunal, reunit també en ple, va mantenir la suspensió de l'esmentada reforma en rebutjar el recurs de súplica que va interposar la Generalitat a l'anterior resolució.
