Els mites del gihadisme

Els terroristes vénen de fora

No sembla que tancar les fronteres pugui reduir dràsticament el risc d'atemptats a territori propi. En el seu estudi empíric, Fernando Reinares i Carola García-Calvo parlen de «mutació autòctona» en referir-se al terrorisme gihadista a Espanya. Les dades són clares. Només el 4,8% dels condemnats per activitats relacionades amb el terrorisme gihadista o morts en acte de terrorisme suïcida a Espanya entre el 1996 i el 2012 hi havia nascut. No obstant això, a partir del 2013 aquest percentatge de nacionalitzats s'ha multiplicat per nou.

Tres quartes parts dels gihadistes, o presumptes gihadistes, detinguts des de l'any 2013 fins al 15 de novembre del 2015 a Espanya són naturals de les ciutats autònomes de Ceuta i de Melilla. Els nascuts en aquestes dues ciutats estan en conjunt més de 17 vegades sobrerepresentats respecte al total estimat de la població musulmana o amb algun tipus d'ascendència musulmana a Espanya. Reinares i García Calvo ja deixaven clar en el seu estudi del 2016 que l'entorn metropolità de Barcelona era el principal escenari del terrorisme gihadista a Espanya.

La culpa, de la foto de les Açores

Si bé el suport de manera directa o indirecta d'Espanya a la coalició que va envair l'Iraq el 2003 ha pogut ser un factor coadjuvant, és absurd sostenir que el país s'hauria deslliurat del terrorisme d'Al-Qaida si s'hagués mantingut al marge del conflicte. Estat Islàmic (EI) ha atacat amb especial crueltat França (atemptats contra Charlie Hebdo, París i Niça), que es va oposar a la intervenció bèl·lica a l'Iraq. El mateix serveix per a Alemanya (atemptat de Berlín) i Estocolm. A més, les amenaces d'EI es remunten a greuges en temps de les croades, Al-Andalus, la batalla de les Navas de Tolosa (1212) i la Inquisició.

Es vengen de l'imperialisme

Com apunta el filòsof Spencer Case, aquesta afirmació «deixa sense explicar per què els gihadistes han atacat els coptes a Egipte i els cristians al Pakistan, i en països com Filipines, Nigèria i Bèlgica, que mai han estat potències imperials a l'Orient Mitjà».

Es radicalitzen a Internet

Segons l'estudi empíric de Reinares i García-Calvo, en tres quartes parts dels casos hi va haver una radicalització on-line, però només el 35,3% dels detinguts per gihadisme es van radicalitzar exclusivament a Internet. A més, tan sols el 24,4% dels arrestats es van radicalitzar exclusivament només fora d'Internet. Per tant, som davant d'un fenomen molt complex, en el qual influeix la presència de figures religioses (el cas de l'imam de Ripoll), familiars (diversos dels terroristes de Catalu-nya eren germans entre si) i coneguts ja radicalitzats: un 70% dels detinguts tenia llaços socials amb altres arrestats per gihadisme o combatents a l'estranger.

El salafisme és terrorisme

El wahhabisme o salafisme, que procedeix de la paraula àrab salaf, que significa «ancestre o predecessor», que impera a l'Aràbia Saudita és una forma d'islam retrògrada i extrema, però no porta necessàriament a la comissió d'atemptats. L'analista Manel Gozalbo explica que Estat Islàmic no és salafisme, sinó takfirisme: takfir vol dir «excomunicar». Gozalbo recorda que el Grup Islàmic Armat algerià (GIA), fundat el 1992, va arribar a l'extrem de pronunciar el takfir contra tota la població d'Algèria, i així va declarar «assassinable» tothom excepte ells mateixos, és clar. I ja al segle VII, poc després de la mort de Mahoma, els kharigites azraquites consideraven la resta dels musulmans infidels i permetien l'assassinat religiós d'homes, dones i nens. Als terroristes d'EI hi ha qui els anomena neokharigites.

Aràbia Saudita és la culpable

L'analista Jesús María Pérez Triana, autor de Guerras posmodernas, apunta als Germans Musulmans d'Egipte com l'origen ideològic de l'islamisme modern, i a figures com Sayid Qutb com a pares intel·lectuals del salafisme gihadista. Afegeix que el palestí Abdullah Yusuf Azzam, considerat pare de la gihad global, va llançar una fàtua, titulada La defensa de les terres musulmanes, la primera obligació després de la fe, en la qual establia l'obligatorietat per als musulmans d'anar a lluitar o ajudar en el que es fos possible en una gihad defensiva. Azzam va ser mentor d'Ossama bin Laden.

D'altra banda, Abu Bakr Naji, autor de La gestión de la barbarie, considerat el Mein Kampf dels gihadistes, era egipci. Altres analistes apunten que la posició de l'Aràbia Saudita, país difusor del salafisme, s'ha moderat des dels atemptats de l'11-S, comesos per saudites, i els atemptats d'Estat Islàmic perpetrats en territori saudita.

EUA va entrenar Bin Laden

L'islam és com altres religions

Una altra particularitat de l'islam és que consideren l'Alcorà un llibre que recull la paraula de Déu d'una manera inalterada, no tergiversada pel pas del temps. A més a més, com apunta Javier Lesaca, investigador a la Universitat George Washington, «la interpretació de les escriptures sagrades és individual, per aquest motiu hi ha la gran diferència amb el món xiïta, que es regeix pel que digui l'aiatol·là».

Els imams són clergues de l'islam

Pobresa i falta d'integració

Com ha recordat Pedro Baños, coronel de l'Exèrcit de Terra i expert en terrorisme islamista, molts dels terroristes implicats en atemptats procedeixen de barris de França, Bèlgica, Anglaterra o Suècia, que han estat beneficiats per generoses polítiques socials. Els terroristes de Barcelona i Cambrils estaven perfectament integrats en la seva societat d'acollida.

Lesaca sosté que no es poden associar els termes terrorisme i pobresa, perquè els terroristes no procedeixen de zones pobres o extremadament marginals. És més la frustració de no encaixar ni en la cultura dels seus pares ni en l'occidental en què viuen, i percebre que «tothom viu millor que ells, sensació que creix de manera exponencial amb les xarxes socials». Tant el coronel Baños com Fernando Reinares subratllen la importància fonamental de la frustració i de la ideologia gihadista a l'hora de creuar la línia entre sostenir una ideologia extremista i decidir-se a fer el pas d'atemptar contra les vides d'éssers humans.