El professor de Sociologia Hans van den Broek ha analitzat el fenomen del radicalisme gihadista i el problema de la immigració. Coneix què passa pel cap als joves que, com els autors de la matança de Barcelona i Cambrils, es giren contra la societat en la qual s'han criat i en els que veu cert paral·lelisme amb el radicalisme dels joves occidentals dels anys seixanta i setanta. De l'atemptat el sorprèn l'abandó de la tàctica dels llops solitaris. En aquest combat contra el gihadisme, creu que «el suport de la comunitat musulmana és essencial», i advoca per la feina de carrer de policies i treballadors socials, d'origen musulmà.

El sorprèn que siguin tan joves?

La veritat és que no gaire. Les edats d'aquests gihadistes o aspirants a gihadistes sempre solen ser les mateixes, molt joves, des de 17 o 18 anys fins a 30, fins i tot algun una mica més gran. Ho hem vist a Holanda o Bèlgica, països d'on més joves han sortit cap a l'Iraq i Síria.

Què els passa?

Es tracta de joves que als problemes propis de tot adolescent per definir la seva identitat, uneixen les dificultats dels immigrants de segona i tercera generació, que busquen el seu sentit de pertinença a la religió. És l'únic que tenen en comú amb altres persones de la seva edat, amb els nadius dels països dels quals procedeixen i amb els seus propis pares, que al seu torn tenen molts problemes, perquè es troben entre dues cultures, aquella en què han estat socialitzats i les dels països europeus que els acullen, i que tampoc saben com manejar els seus fills. Busquen la seva identitat en la religió, i en les seves versions més radicals.

Com contacta un noi de 17 anys amb aquesta ideologia de mort?

Hi ha tres o quatre vies. Una és través de les mesquites radicals. Una altra, a través de la da'wah, el proselitisme al carrer. Al nord d'Europa hi ha grups de joves que van buscant altres nois i intentant convèncer-los que es converteixin a la seva versió de l'islam. Després hi ha joves que passen per la presó, que és una escola de radicalisme. I sobretot arriben al salafisme a través dels blocs gihadistes, dels quals n'hi ha centenars.

Com és possible que hagin passat desapercebuts?

Sorprèn que sigui un grup tan gran. Fins ara hem parlat dels llops solitaris, una tàctica d'Estat Islàmic que permet actuar als gihadistes sense tenir gaire suport, amb el convenciment que com més gran siguin les xarxes, més fàcil és que puguin ser descobertes pels serveis d'intel·ligència. En aquest cas se'ls ha escapat, el que fa pensar que han estat comunicant-se per vies desconegudes.

Per què s'ataca a Catalunya?

La comunitat musulmana és a Catalunya. La raó per la qual han atacat a Barcelona té a veure amb la repercussió que ells busquen. Al nord d'Europa, la referència d'Espanya és Barcelona, davant de Madrid. És la ciutat que rep més turistes estrangers. Saben que si aconsegueixen un atemptat amb molts morts hi ha grans possibilitats que siguin de moltes nacionalitats, com ha estat. Així apareixeran en nombrosos mitjans.

Quin és el seu objectiu? Convertir-nos?

En molts països d'Àfrica i Àsia hi ha un gran ressentiment cap a Occident, tenen un gran problema amb la modernitat, amb l'economia de mercat i el sistema democràtic. Els últims 30 o 40 anys, el món musulmà tendeix al fonamentalisme, el conservadorisme. La data clau és 1979, l'any de la invasió soviètica de l'Afganistan i de la revolució islàmica a l'Iran. Un país xiïta, que va suposar una inspiració per a molts musulmans, fins i tot sunnites. L'altra gran potència musulmana, Aràbia Saudita, veu llavors les orelles al llop, tem que l'Iran li arrabassi la preeminència al món musulmà i comença a enviar ingents quantitats de diners per estendre la seva versió reaccionària de l'islam, el wahabisme o salafisme. Va començar a finançar mesquites, a formar imams ultraconservadors, i des de llavors on no es veia dones amb vel es va començar a veure el hijab, i on ja es veia el hijab, es va començar a veure el nicab, fins i tot al Marroc o Egipte, on no n'hi havia tradició.

També a Europa.

Les dones no portaven vel i ara les seves filles sí que ho fan. L'objectiu d'aquest corrent conservador és que els musulmans no s'integrin en la societat occidental. La rebel·lia dels joves que cauen en el gihadisme es podria comparar amb la rebel·lia dels joves occidentals dels 60 i dels 70, que s'integraven en grups radicals. Hi ha un corrent liberal de l'islam que els considera la ultradreta, i els associa fins i tot amb el feixisme. Els liberals en l'islam es veuen cada cop més reprimits i amb menys marge de maniobra.

Si són feixistes, requerirà una guerra com la que hi va haver els quaranta?

L'essencial per vèncer el terrorisme és tenir el suport de la comunitat musulmana. A Holanda, Bèlgica o Dinamarca s'intenta estar al carrer, als barris de població musulmana. Treballen junts policies de barri i treballadors socials en contacte amb les famílies i les mesquites. I si es crea la confiança suficient, les famílies acaben avisant quan un jove s'està radicalitzant, quan es passa dies davant de l'ordinador, canvia de caràcter... Llavors parlen amb ell, o li aconsellen anar a un altre imam, no radical. És important que tant els policies de barri com els treballadors socials siguin persones d'origen musulmà, que són els que millor entenen la seva cultura.