El conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Jordi Turull, va assegurar ahir que convocar un referèndum «no és delicte» segons les lleis espanyoles i va advertir també que qualsevol actuació de l'Estat contra el referèndum previst per al proper 1 d'octubre «atemptaria» contra la legislació de la Unió Europea (UE).

Turull responia d'aquesta manera al discurs que va fer el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en l'acte d'obertura del curs judicial, en el qual també va intervenir el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, amb un dur discurs que de forma implícita feia referència al referèndum previst per al proper 1 d'octubre.

En la roda de premsa després de la reunió de l'executiu de la Generalitat, Turull va instar Maza a «llegir-se les lleis» i «actualitzar les seves dades, perquè convocar un referèndum no és delicte». Va esgrimir, per exemple, que la Llei 2/2005 «despenalitza de forma clara la convocatòria del referèndum», en considerar que «no és conducta amb suficient entitat per merèixer càstig penal». «Ens parlen de persecució d'un delicte que no existeix», va apuntar.

El conseller de Presidència català també va al·ludir a la sentència del Tribunal Constitucional del juliol del 2011 que «va declarar nul l'intent del PP de modificar el Codi Penal i penar la convocatòria de referèndums».

I encara va anar més enllà i va advertir que «qualsevol actuació del fiscal general en aquesta línia o de qualsevol institució de l'Estat que persegueixi una cosa que no és delicte, atemptaria directament contra l'article 49 de la Carta Fonamental de Drets de la Unió Europea, segons la qual no es pot perseguir ningú per un fet que no és constitutiu de delicte en l'àmbit en el qual actua», va reblar el portaveu de l'executiu català.

Turull va llançar per això un avís a la Fiscalia de l'estat, en posar sobre la taula que podria ser aquesta la que incorregués en un delicte si «es desvia a consciència de coses que no hauria de perseguir».

Turull va enviar també un missatge de «tranquil·litat» als ciutadans de la resta d'Espanya i els va demanar que entenguin que l'actitud de la Generalitat «els beneficia», perquè el Govern «no cedirà davant actituds predemocràtiques i preconstitucionals de l'Estat».