Una regla que no falla: com més joves, més segurs de tot

07.09.2017 | 00:18

Als joves no els espanta que els facin fotos, ni que els demanin el nom després d'emetre una opinió. Potser és que les xarxes socials els han fet una mica més sociables i menys desconfiats. Tenen clar que s'ha de fer el referèndum i que sortirà el sí. «Tard o d'hora. Potser nosaltres no ho veurem, però ho veuran els nostres fills». És el que opinava, ahir, Júlia Tor-rentó, que seia amb tres amics a la terrassa de l'Abat, a l'avinguda de l'Abat Oliba de Manresa, un lloc amb un públic eminentment jove.


Ni la Júlia ni cap dels seus amics, ni tampoc els nois i noies d'un altre grupet que seia a la mateixa terrasa, havien seguit el ple al Parlament de la Llei del referèndum, però sabien que es discutia. De fet, la desena de persones que va parlar amb aquest diari, entre les de l'Abat i les de l'On Ateneu, la cafeteria-ter-rassa de l'Ateneu les Bases, van afirmar estar-hi d'acord.


«Hem de tenir el dret a la paraula», deia Arnau Tarragó. «La democràcia és poder decidir on va el nostre país», afirmava Núria Lorente. L'Arnau i la Núria seien amb tres amics. Afirmaven que el tema del referèndum «ens interessa», però que ahir no havien seguit el debat i s'havien trobat «per parlar de temes del cau».


Tampoc no l'havien seguit, o poc, les persones que hi havia assegudes a l'On Ateneu. Alguns, demanats sobre la qüestió, van afirmar que no els interessava gens. Els que opinaven eren contundents a l'hora de defensar el dret a decidir de la ciutadania.


La Montse i la Pepita posaven el tema econòmic com un argument de pes per ser independents. La primera assegurava que, si posen les urnes l'1-o, anirà a votar sí, i que, si no es pot, «el dia 2 ens trobarem tots a la presó».


Mariona Sebastià i Aitor Paradas seien al mateix establiment. Ella era contundent quant a les raons de l'estat per no deixar votar. «Ara guanyen diners amb nosaltres». Emi Juan insistia que, en una democràcia real, la gent ha de poder dir-hi la seva.


La majoria de les persones que estaven a l'On Ateneu, llevat d'un parell, tenien més de trenta anys. Cap no es va voler deixar retratar, i, a l'hora de dir el nom, van dubtar o no el van dir directament. Si la joventut vol dir un futur sense por, visca la joventut!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema