La Sala d'Admissió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit aquest divendres al vespre les dues querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tots els membres del Govern i cinc dels set membres de la Mesa del Parlament per la convocatòria del referèndum independentista de l'1-O. A més, ha decidit acumular cadascuna de les dues querelles a dos procediments ja oberts. Així, la nova querella contra part de la Mesa s'unirà a la que ja s'està instruint contra els mateixos membres de la Mesa, i la querella contra el Govern s'unirà a l'oberta contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació de la compra d'urnes.

La Sala Civil i Penal de l'alt tribunal ha rebut aquest divendres al migdia les dues querelles, ja que és l'òrgan encarregat de jutjar els diputats del Parlament i els membres del Consell Executiu, que són aforats. Les querelles han estat registrades i repartides, seguint el torn establert, als seus respectius ponents i han estat debatudes a la denominada Sala d'Admissions, tal com exigeix el procediment, aquesta mateixa tarda, amb una celeritat poc habitual.

Una de les querelles està dirigida contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres de la Mesa pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. El magistrat Carlos Ramos ha actuat com a ponent davant la Sala d'Admissió.

L'altra querella està dirigida contra tot el Consell Executiu, format pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers, també pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En aquest cas, el magistrat José Francisco Valls ha actuat com a ponent a la Sala d'Admissió.La Fiscalia presenta les querelles contra tot el Govern i membres de la Mesa per l'1-O

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat aquest divendres davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) les querelles que va anunciar contra tots els membres del Govern de la Generalitat i contra alguns membres de la Mesa del Parlament per l'1-O.

En concret, el ministeri públic els acusa dels delictes de prevaricació, desobediència i malversació. Pel que fa a la Mesa del Parlament, la querella s'ha presentat contra els cinc membres que van votar a favor de l'admissió a tràmit de la Llei del referèndum.

En el seu escrit contra el Govern, de 45 pàgines, el fiscal superior, José María Romero de Tejada, demana al magistrat instructor del TSJC diverses diligències d'investigació i mesures cautelars. Entre les diligències destaquen la declaració de tots els investigats, l'aportació de les còpies de les actes de la sessió del Govern del 6 de setembre i les còpies de les notificacions, requeriments i avisos sobre les sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional per aquesta qüestió.

De les mesures cautelars, destaca la petició d'un ofici a tots els alcaldes de Catalunya perquè donin instruccions per tal d'impedir que es faciliti "cap recurs personal o material, inclosos locals" per a la celebració del referèndum. També sol·licita que s'enviï un ofici a la policia espanyola, Guàrdia Civil i Mossos d'Esquadra perquè "adoptin les mesures necessàries per impedir la promoció, organització i celebració del referèndum", i intervinguin efectes o instruments, fins i tot requisant urnes, sobres, manuals de les meses, impresos, elements informàtics i anàlegs.

D'altra banda, també demana el tancament de dues pàgines web: garanties.cat i connectat.voluntariat.gencat.cat/referendum2017. Així, es demana la interrupció del servei si el servidor és a l'estat espanyol, o el bloqueig de l'accés des de territori espanyol si el servidor és a l'estranger. També demana bloquejar l'accés a qualsevol altre mitjà de comunicació o xarxa social que faci la mateixa funció de difusió del referèndum i d'inscriure voluntaris. En el mateix sentit, es demana ordenar als directors de mitjans de comunicació, escrits o audiovisuals, públics o privats, amb seu a Catalunya per no inserir cap publicitat institucional o propaganda sobre el referèndum.

Per últim, demana que s'exigeixi fiança als investigats o fins i tot l'embargament de béns per assegurar el pagament de les possibles responsabilitats econòmiques, així com autorització judicial per entrar i escorcollar domicilis.

El fiscal justifica la petició de mesures cautelars per la "reiteració" de la posició del Tribunal Constitucional així com "les conductes reiterades d'incompliment" dels investigats, amb "gairebé evidència de delicte flagrant", assegura. En aquest sentit, el ministeri públic diu que el temps que trigaria a dictar-se sentència ferma podria donar lloc a la comissió del delicte: un referèndum "per desmuntar l'ordre constitucional".

Per la seva banda, la querella contra part de la Mesa del Parlament, de 67 pàgines, no demana mesures cautelars, però sí diverses diligències d'investigació, com la declaració dels investigats i de quatre testimonis: el secretari general de la cambra, Xavier Muro, el lletrat major, Antoni Bayona, i els dos membres de la Mesa que van votar contra l'admissió a tràmit, José María Espejo-Saavedra i David Pérez.

Igualment també demana les actes del ple del 6 al 8 de setembre, les actes de les reunions de la Mesa dels mateixos dies, els textos de les lleis del referèndum i de transitorietat i una còpia dels requeriments i notificacions del TC enviades als membres de la Mesa.

Llarga llista de pronunciaments del TC en contra

En la querella contra el Govern, el fiscal Romero de Tejada fa una llarga enumeració de totes les dates i fets que justifiquen la interposició de la querella pels delictes de desobediència de les resolucions judicials, prevaricació per dictar ordres manifestament il·legals i malversació de fons públics, per dedicar partides pressupostàries de la Generalitat a l'organització del referèndum.

Així, recorda que la resolució d'inici del procés constituent, aprovada el 9 de novembre del 2015, ja va ser anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional el 2 de desembre següent. En base a aquella resolució, els grups parlamentaris de JxSí i la CUP van promoure diverses iniciatives parlamentàries, i en base a aquella sentència es van anar declarant nul·les pel TC. Entre els actes parlamentaris considerats nuls per la seva inconstitucionalitat destaquen la comissió del procés constituent i les seves conclusions, aprovades el juliol del 2016 i les resolucions del debat de política general promovent el referèndum, cosa que ja va comportar querelles contra la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i quatre membres sobiranistes més: Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet.

També recorda que es van anul·lar les partides del Pressupost dedicades al referèndum i que al maig el TC va sentenciar contra la llei de consultes del 2010. Per últim, el 31 de juliol passat una providència del mateix TC va suspendre la reforma del Reglament del Parlament que va introduir la tramitació de lleis per procediment de lectura única.

Per tot això, el ministeri públic considera que hi ha hagut "abundants pronunciaments del TC, reiterats de forma clara i sense fissures, públics" i coneguts.

Segons el fiscal, la Llei del referèndum "pretén donar aparença de cobertura legal i normalitat a un referèndum que notòriament se sap que és, no ja contrari a l'ordenament jurídic, sinó que vulnera frontalment, obertament i de forma grollera els mandats del TC, evidenciant de nou la pertinaç, inequívoca i irreversible voluntat del Govern i dels grups de JxSí i la CUP de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució, l'ordenament que n'emana i els pronunciaments del TC".

Per últim, la fiscalia justifica la interposició de la querella en aquest moment i contra tot el Govern per la signatura dels dos decrets, el de convocatòria del referèndum i el de mesures complementàries.Total menyspreu de la Mesa a la Constitució

La querella de la fiscalia contra la Mesa del Parlament explicita que la presidenta Carme Forcadell i els membres Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet han actuat amb al voluntat "inequívoca i irreversible" de tirar endavant un projecte polític "per la força dels fets consumats". A més, detalla que han permès votar les dues lleis "amb total menyspreu a la Constitució del 1978" i en contra de "tots els pronunciaments" recollit en les successives sentències, interlocutòries i providències del Tribunal Constitucional.

La fiscalia considera que els cinc membres de la Mesa del Parlament querellats podrien haver comès delictes de desobediència greu, prevaricació continuada i malversació de diners públics.

A més, la fiscalia també sol·licita que prenguin declaració en qualitat de testimonis al secretari general del Parlament, Xavier Muro, i al lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, perquè refermin les advertències fetes a la Mesa alertant de la inconstitucionalitat de permetre les votacions de les lleis de desconnexió. També com a testimonis, proposa el vicepresident segon de la Mesa i el secretari segon que van votar contra l'admissió a tràmit.

Segons la fiscalia, la conducta de Forcadell i de la resta de membres querellats evidencien una "contumaç i obstinada voluntat d'incomplir els mandats constitucionals" recollits per un total de quatre sentències i tres interlocutòries. "Continuant així amb el desenvolupament de l'anul·lada, per inconstitucional, resolució 1/XI", continua detallant la querella.

En relació al delicte de desobediència greu, la fiscalia argumenta que tots els membres de la Mesa tenien ple coneixement de les sentències i interlocutòries que forçava a impedir que el Parlament votés les lleis però, tot i això, van decidir tirar-ho endavant. "Davant el pronunciaments que declaren la inconstitucionalitat de la convocatòria d'un referèndum vinculant secessionista, decideixen obviar-ho i admetre a tràmit les proposicions de llei permetent la votació per part del Parlament", argumenta a fiscalia.

La fiscalia recorda que el Tribunal Constitucional emmarca tots els passos cap al referèndum com una "successió temporal d'esdeveniments" derivada de la resolució 1/XI i ressalta que els membres de la Mesa han rebut "personalment" advertències sobre la seva obligació de no permetre que es tirin endavant. Finalment, recorda que aquest delicte sanciona "les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior". "Els fets objectes de querella integren tots els elements del delicte de desobediència", considera la fiscalia.

La fiscalia també sosté que hi ha indicis per investigar-los per prevaricació continuada. "Utilitzen arbitràriament les potestats de les quals estan investits per adoptar acords clarament contraris a l'ordenament jurídic i a la Constitució", exposa la querella. En aquest qualificació jurídica, desgranen que tant el dia 6 de setembre com el 7, la Mesa va permetre "amb els seus vots" l'admissió a tràmit de la proposició de llei de referèndum d'autodeterminació i de la llei de transitorietat jurídica "amb plena consciència que, amb el seu pronunciament, impulsaven un tràmit constitucionalment il·legítim". "I viciat d'arrel per la manca absoluta de competència dins de l'ordenació territorial de l'Estat", afegeix.

La querella també carrega contra la Mesa per haver desoït peticions de reconsideració i haver permès la votació i la publicació de les lleis (ja aprovades) tot i comptar amb els dictàmens en contra del lletrat major i sense la signatura del secretari. "Les decisions dels querellats, no poden ser reputats com a actes polítics, es tracta de decisions que afecten al funcionament del Parlament i que, potencialment, poden generar un greu trencament de l'ordenament constitucional", argumenta la fiscalia.

En tercer lloc, la fiscalia també considera que se'ls hi pot atribuir un delicte de malversació de diners públics perquè els membres de la Mesa "no poden desconèixer que la seva decisió, permetent la tramitació de la proposició de llei de referèndum, comporta necessàriament l'ús de fons públics".

La fiscalia dedica un últim apartat a negar que els querellats es puguin excusar en el privilegi de la inviolabilitat com a membres del Parlament. "La norma protegeix la llibertat d'expressió dels diputats autonòmics, però no és un privilegi personal que els immunitzi de responsabilitats per actes manifestament il·legals executats al marge o contra el propi sistema parlamentari", conclou la querella.