El Parlament va viure ahir un dia de la marmota procedimental, en què l´oposició va tornar a recargolar el reglament de la cambra per evitar l´aprovació de la Llei de transitorietat Jurídica, mentre la majoria independentista tornava a utilitzar el polèmic article 83.1 per tirar pel dret. Passada la mitjanit s´aprovava la llei amb 71 vots de JxS i la CUP i 10 no de CSQP (amb l´absència, de nou, de la resta de grups parlamentaris) després d´una altra llarga, tensa, caòtica i enfervorida sessió plenària. Ara, el camí cap a la independència ja té el com (la Llei del referèndum) i el què (el marc jurídic transitori aprovat aquesta matinada), tot i que el primer ja va ser suspès ahir pel Tribunal Constitucional i el segon ho serà previsiblement en les properes hores. A més, la Fiscalia ja ha anunciat querelles contra tots els signants de la Llei del referèndum i la mesa del Parlament, mentre la Guàrdia Civil es preparava per fer avui un escorcoll a la vigilada impremta de Constantí i mentre l´alcaldessa de Berga denunciava l´arribada de nous agents del cos a la ciutat. Soroll de sabres?

JxS i la CUP van fer valer la seva majoria al Parlament per forçar la inclusió en l'ordre del dia del ple del debat i votació de la Llei de transitorietat, un text legal que només entrarà en vigor un cop passat el referèndum. I ho feia enmig d'una nova i agra polèmica amb els grups de l'oposició. Els 71 vots a favor de JxS i la CUP van ser suficients per acordar l'ampliació de l'ordre del dia, pels 60 vots en contra de l'oposició i dues abstencions de diputats del grup de Catalunya Sí Que es Pot.

Després de quatre reunions de la mesa del Parlament, que havien interromput el ple per analitzar les peticions de l'oposició de reconsiderar l'admissió a tràmit de la llei, finalment la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, va cridar a votar, malgrat les queixes de Ciutadans, PSC i especialment del PPC. Després d'haver-se aprovat l'ampliació de l'ordre del dia, va tenir lloc una segona votació sobre l'exempció de tràmits per poder votar la llei de forma exprés, però des de la bancada de l'oposició hi va haver dures queixes perquè diversos diputats s'havien quedat sense emetre el seu vot: 70 a favor de simplificar la tramitació, només 19 en contra i dues abstencions.

Durant tota la tarda, els partits de l'oposició van exhibir al ple una nova advertència del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que avalava el seu dret a sol·licitar un dictamen, mentre que JxS els acusava d'acudir a aquest òrgan «per la porta de dar-rere per pressionar-lo» i de practicar un «filibusterisme brutal».

Acabades les votacions preliminars, es va obrir un termini de dues hores perquè els grups presentessin esmenes a la llei. Pels volts d´un quart de dotze començava el debat sobre la llei, amb la intervenció del líder del PPC, Xavier García-Albiol, que denunciava que «en cap parlament del segle XXI s'ha actuat de manera tan antidemocràtica i autoritària com estan fent vostès» i qualificava la llei de «proposició colpista que demostra que el referèndum és simplement un artefacte de propaganda».

Per JxS va prendre la paraula Jordi Orobitg, que va explicar sumàriament la llei proposada, un text que «no predetermina com ha de ser el nou Estat, sinó que dóna un marc legal per crear-lo. Catalunya serà el que vulguin els catalans», va concloure el diputat independentista. Quant a la polèmica sobre el transcurs del ple d´ahir i del de dimecres, Orobitg va afirmar que «el ple ha viscut moments molt complicats i ha permès en tot moment a tots els diputats expressar-se lliurement».

El diputat de la CUP Bernat Salellas va iniciar la seva intervenció afirmant que «en aquest país la gent té identitats múltiples i hi ha gent que construeix la seva identitat política molt més enllà de banderes» i va insistir que la CUP «no hem entès mai el dret com una cosa immòbil, sinó com una cosa que ha de buscar adaptar-se a la societat i als desitjos de la gent». La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va afirmar que «hi ha molts ciutadans independentistes que volen que se celebri un referèndum d'independència que no es creuen una paraula d'aquesta llei» i va alertar el Govern que «quan el cotxe va sense frens vostès ja no el poden controlar».

Miquel Iceta, primer secretari dels socialistes, va apel·lar al dret dels grups a ser assistits pel Consell de Garanties Estatutàries i va preguntar-se: «Per què volen aprovar aquesta llei? Per demostrar que va de debò? O potser perquè, com que saben que no hi haurà referèndum, volen que almenys quedi alguna cosa registrada. A vostès els interessa passar a la història encara que sigui al peu de pàgina». Finalment, el portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, va alertar que «la batalla de les urnes i el referèndum només es pot gua-nyar si es fa des del respecte més escrupolós a la democràcia de Catalunya, però durant aquestes 48 hores negres del Parlament de Catalunya, vostès s'ho han carregat».