La presidenta de l'Associació de Municipis per la Independènvia (AMI), Neus Lloveras, va explicar ahir que ja són més de 600 els consistoris que han contestat afirmativament a la carta del Govern en què garantien la disponibilitat dels locals de votació per l'1-O. Entre aquestes poblacions hi ha els principals municipis de la Catalunya Central, com Manresa, Berga, Igualada, Solsona, Moià i la Seu d'Urgell, entre d'altres.

Lloveras també va dir que més de 500 han signat també un decret d'alcaldia en què expressen el seu suport al referèndum. Lloveras va assegurar que la informació sobre consistoris disposats a col·laborar-hi és «constant», i va assegurar que això fa palès que el món municipal està «plenament compromès amb el referèndum» i ho demostra amb fets. Fonts d'ERC van afegir que, pel que fa a les seves alcaldies, ja en són 243 les que s'han compromès públicament amb el referèndum.

D'altra banda, hi ha ajuntaments que sumen tres milions d'habitants i que guarden silenci o ja han rebutjat la cessió dels locals electorals habituals per a la celebració del referèndum, després que el TC l'hagi suspès. Així, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va paralitzar els tràmits per disposar dels col·legis electorals per al referèndum, en espera que el Govern li aclareixi quines actuacions preveu per no posar en risc la institució i els funcionaris. Colau ho va fer saber per carta al President de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de la missiva d'aquest últim en què demanava als ajuntaments que al cap de 48 hores responguessin sobre la disposició per habilitar el dispositiu electoral per a un referèndum d'independència. El portaveu municipal i primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va reiterar davant els mitjans «el ple compromís de Barcelona que es pugui exercir el dret a participació», però sempre que no hi hagi risc ni per a la institució ni per als seus treballadors, en al·lusió a la suspensió del TC.

Colau recorda en la carta a Puigdemont que quan li va arribar la petició va ordenar al secretari general de l'Ajuntament que «s'iniciessin els tràmits ordinaris per comprovar la disponibilitat del dispositiu habitual que es posa en marxa en qualsevol procés electoral», però també recorda al President que tots aquests tràmits han quedat afectats per la suspensió del TC.

I entre els altres ajuntaments que es mantenen en silenci o ja han expressat la seva negativa a cedir espais hi ha l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, el Prat de Llobregat i Castelldefels, en la seva gran majoria a l'àrea metropolitana, encara que hi ha altres capitals importants, com Lleida i Tarragona. El nexe d'unió entre totes aquestes localitats és la presència del PSC al govern, en alguns casos en solitari i en d'altres compartint protagonisme amb més formacions, algunes d'elles independentistes.

En tots els casos, s'ha traslladat als serveis jurídics municipals la carta en la qual el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, donava un termini de 48 hores per confirmar la disponibilitat dels espais que s'usen habitualment com a col·legis electorals per al referèndum de l'1 d'octubre.

La major part d'aquests municipis encara no s'han pronunciat sobre si respondran la carta de Puigdemont, atès que entenen que el termini per decidir-se acaba dimarts que ve per considerar el cap de setmana i el festiu de la Diada inhàbil.

Alguns municipis ja s'han posicionat, com l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que va comunicar per escrit que no cedirà locals de votació per a l'1-O, perquè el referèndum ha estat suspès pel Tribunal Constitucional (TC). Encara més importància té el paper de l'Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, amb més de 250.000 habitants. La seva alcaldessa, Núria Marín, ja ha rebutjat cedir locals per a l'1-O.

Tampoc cedirà espais el seu company a l'executiva del PSOE i home fort de Pedro Sánchez a Catalunya, l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz.

També han enviat cartes rebutjant la cessió d'espais electorals els alcaldes de Vallirana, Gavà, Badia del Vallès, i presumiblement també ho farà el de Mataró.

A les ciutats que encara no s'han manifestat hi ha Cornellà, Lleida (tot i que el seu alcalde, Àngel Ros, en el passat ja havia censurat obertament que es demanés la col·laboració dels ajuntaments per a «actes il·legals») i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros.

Un cas cridaner dels municipis que guarden silenci és el de Castelldefels, on l'alcaldessa socialista, Maria Miranda, governa gràcies a un acord amb Movem Castelldefels, PDeCAT, ERC i Castelldefels Sí Pot.