Desenes de persones van perdre la vida en el terratrèmol registrat la nit de dijous a Mèxic. Ahir a la tarda es va donar la xifra d'un mínim de 32 morts al sud del país -23 a l'estat d'Oaxaca, 7 a Chiapas i 2 a Tabasco-, segons l'informe preliminar de les autoritats.

Pel que fa als ferits, el coordinador de Protecció Civil, Luis Felipe Puente, va assenyalar que la secretaria de Salut encara està fent un recompte als hospitals de les persones que hi ingressen per ferides causades pel sisme. La secretaria de Comunicacions i Transports va informar d'esllavissades en algunes carreteres i «petits danys». Prèviament, en un missatge als mitjans des del Centre Nacional de Prevenció de Desastres (CENAPRED), el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, va indicar que aquest sisme té una magnitud similar a un de registrat el 1932, i que va ser més gran que el del 1985, de 8,1 graus i que va deixar milers de morts i desapareguts a Ciutat de Mèxic.

El president va demanar no abaixar la guàrdia perquè es podrien produir fortes rèpliques, encara que menors. De moment, després del terratrèmol s'han produït 65 rèpliques, la majoria de 6,1 graus en l'escala de Richter.

El terratrèmol va impactar en almenys una desena d'estats del sud i el centre de Mèxic, per la qual cosa fins a 50 milions de persones -gairebé la meitat de la població del país- van poder percebre'l, va estimar el mandatari.

Aquest terratrèmol, que es va deixar sentir en bona part de l'Amèrica Central es va produir per la fractura interna d'una placa tectònica, cosa poc habitual i que sol ser més perillosa que el sisme provocat pel frec de dues plaques, segons la investigadora islandesa Vala Hjorleifsdottir, que fa set anys que treballa a l'Institut de Geofísica de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).

«El fet que hi hagi hagut, per exemple, menys danys que després del terratrèmol del 1985 (de magnitud 8,1 en l'escala Richter i que va deixar milers de morts i desapareguts a Ciutat de Mèxic) és fonamentalment a causa del fet que el de dijous (de 8,2) va ocórrer a molta més profunditat i més lluny» de la capital, va apuntar.

Ciutat de Mèxic està edificada sobre una plana que antany va ser un llac amb molta sedimentació, cosa que afavoreix l'expansió de les ones sísmiques.

«Això explica el fet que encara que l'epicentre del sisme ha tingut lloc molt lluny (de Ciutat de Mèxic), aquí la sacsejada hagi estat notable. Que la ciutat estigui fonamentada sobre tants sediments fa que quan arribin les ones aquí s'amplifiquin molt», va detallar la sismòloga.