El Moianès es va reunir al tram 103 de la manifestació de Barcelona sota un mateix lema: «Aquest any sí». La frase va ser de les més repetides entre els assistents del tram 103, destinat a les comarques del Moianès i del Solsonès, però on també hi havia molta gent d'altres indrets de Catalunya.

Els trams assignats a les comarques per l'organització es van completar amb la gent d'arreu de Catalunya que no s'hi havia registrat, i que va anar a la ubicació que va preferir per presenciar les activitats que es van dur a terme.

«Hem vingut des del 2012 i esperem que aquesta vegada ja sigui la definitiva», explicava una de les assistents, acompanyada del seu marit i d'uns amics. Una sensació com a mínim optimista que es tractava de la darrera Diada reivindicativa d'un estat propi, en vista al referèndum de l'1-O, i amb aplaudiments i crits cada vegada que l'helicòpter de la policia nacional feia acte de presència des de l'aire. La gent està confiada i motivada de cara a la votació, que es veia lluny la Diada de l'any passat, però que ara ja és «una realitat i una oportunitat que s'ha d'aprofitar».

«No tenim por» i «Votarem» també van ser dos crits col·lectius que es van anar sentint al llarg de la tarda, al marge del típic i tòpic «Independència», en una celebració en la qual, almenys al tram 103, es van veure molt poques senyeres, i en canvi hi va haver moltes estelades.

Però, sense cap dubte, el moment més emocionant de la Diada d'ahir va ser el minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Va ser un minut de silenci de veritat, respectat per tots els assistents, que no van aplaudir fins que no es va haver acabat. I, probablement, va ser també el moment de la celebració de més pluralitat entre els manifestants.