El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat, de moment, el delicte de malversació de fons públics en l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra els membres de la Mesa del Parlament de JxSí i CSPQ que van votar a favor de la tramitació de la Llei del referèndum. En el seu escrit, el ministeri públic es va querellar contra tots cinc per desobediència, prevaricació i malversació de fons públics, però el TSJC de moment ha descartat aquest últim delicte. En canvi, l'admissió a tràmit de l'altra querella, contra tots els membres de l'executiu, sí que s'ha fet pels tres delictes apuntats per la Fiscalia. El TSJC creu que el Govern "hauria utilitzat arbitràriament" les seves potestats.
El TSJC ha fet públiques aquest dimarts les interlocutòries d'admissió a tràmit de les querelles presentades per la Fiscalia Superior de Catalunya contra tot el Govern i contra cinc membres de la Mesa del Parlament per la Llei del referèndum i els decrets de convocatòria i organització de l'1-O. Les dues querelles s'acumulen, respectivament, a les causes ja obertes contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, per la licitació de la compra d'urnes, i contra membres de la Mesa també per qüestions relacionades amb el procés independentista.
En la querella presentada la setmana passada contra els membres de la Mesa del Parlament de JxSí i CSQP, la Fiscalia els acusava dels delictes de desobediència a resolucions judicials, prevaricació continuada i malversació de fons públics. En canvi, el TSJC admet a tràmit la querella "almenys" per desobediència i prevaricació, descartant així de moment el de malversació.
El tribunal creu que és en aquests dos delictes que "es compleixen a priori satisfactòriament tant el requisit de tipicitat com el de versemblança per a fomentar la seva admissió a tràmit", sense descartar una "ulterior qualificació".
Pel que fa a la resolució d'admissió a tràmit de la querella contra tots els membres del Govern, el TSJC sí l'admet a tràmit pels delictes continuats de desobediència a resolucions judicials comès per autoritat pública, prevaricació continuada i malversació de fons públics. Per al tribunal, la firma dels dos decrets el passat 6 de setembre "podrien ser constitutius" del delicte de desobediència "en la mesura en què presenten tota aparença de desenvolupar les resolucions parlamentàries identificades en la querella com a suspeses o anul·lades pel TC, i de contradir mandats i requeriments expressos" de "no actuar en el seu desenvolupament".
A més, el TSJC també afegeix que, "presumptament", tots els membres de l'executiu "haurien utilitzat arbitràriament" les seves potestats, de manera que podrien haver comès un delicte de prevaricació. Pel que fa al delicte de malversació, l'alt tribunal considera que els decrets suposen "l'inici d'un procediment que incidirà en l'àmbit de la despesa pública".
El tribunal acorda l'acumulació de la querella contra tot el Govern a la causa oberta contra Borràs perquè considera que entre els dos episodis hi ha "el necessari concert" i "raons de connexitat".
