Encara que sembli mentida, les emissions de diòxid de carboni (CO2) i nitrogen atmosfèrics han actuat com a fertilitzant i han fet que la Terra sigui avui més verda que fa 30 anys, però s'està acabant: Els ecosistemes terrestres s'han saturat i s'encaminen ja a una època de més escalfament.
Aquesta és la principal conclusió d'un estudi internacional publicat avui a Nature Ecology & Evolution i liderat per l'investigador del CSIC al Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Peñuelas.
El treball avisa que llevat que l'escenari canviï amb la posada en marxa de noves tècniques d'absorció del CO2 i una important aposta per les energies alternatives, la Terra va a passar d'una època de fertilització a una altra d'escalfament encara més gran, un canvi que, de fet, ja ha començat a l'hemisferi nord.
"La sensibilitat a l'augment del CO2 que fins ara era positiva, ja no ho és i, des del 2010, la biosfera ja no té aquesta capacitat tan forta de fer d'embornal del diòxid de carboni", ha dit Peñuelas en declaracions a Efe.
I és que, aquesta capacitat de fertilització global es devia no només a l'augment de CO2 o nitrogen, sinó també a un altre tipus de recursos com els fòsfors (que com el petroli és un bé limitat i lligat a la terra) o l'aigua, dos elements que no estan creixent a la mateixa velocitat que les emissions de diòxid de carboni i nitrogen.
La falta de nutrients com els fòsfors o el potassi, i d'aigua en moltes regions, "marcarà la capacitat de la vegetació per retirar el carboni de l'atmosfera", adverteix Marcos Fernández Martínez, coautor de l'estudi i investigador del CREAF.
La conseqüència immediata és que la Terra "està passant d'un període de fertilització molt activa a un altre en el qual ja no pot treballar tant. És un avís que la Terra no té capacitat il·limitada d'absorbir tot el CO2 que hem emès els humans i que aquesta capacitat de la biosfera no s'està incrementant a la velocitat que ho feia abans", adverteix Peñuelas.
L'estudi fa una crida seriosa a la responsabilitat i adverteix que la fertilització que dominava la Terra s'ha aturat i que hem entrat en un nou període en el qual l'escalfament serà més gran i més ràpid.
"La severitat de fenòmens climàtics com les sequeres també són especialment negatives per a la productivitat de les plantes, sobretot si ocorren en períodes de creixement de la vegetació", sosté Jofre Carnicer, coautor de l'estudi i científic del CREAF.
De fet, l'estudi recorda que el 2015 hi va haver grans incendis al sud-est asiàtic, blanquejament del coral a Austràlia, sequeres a l'Àfrica i inundacions a Sud-amèrica associades a un Niño històric, alimentat per unes temperatures rècord, esdeveniments que reflecteixen aquesta transició cap a un món més càlid.
L'escenari, això no obstant, es podria reconduir "si es fes un ús més important de les energies alternatives o si es posessin en marxa nous maneres d'absorció del CO2, a través de tècniques de bioenergia o productivitat vegetal en cultius (tant agrícoles com forestals) o segrest físic o químic de carboni", puntualitza Peñuelas.
Segons sigui l'opció escollida, serem capaços de complir els acords de la Cimera del Clima de París (COP21), encara que "només als escenaris més optimistes aconseguirem un augment de temperatura que no sigui nociu o problemàtic per a la humanitat", conclou Peñuelas.
