La Generalitat va presentar ahir al matí un recurs contenciós davant el Tribunal Suprem (TS) per impedir que el govern espanyol intervingui els comptes i es faci càrrec així del pagament dels serveis bàsics a Catalunya. Segons fonts del Govern, el recurs inclou una petició de suspensió de l'aplicació d'aquest acord, és a dir, de mesures cautelars.

El Govern considera que ara el Suprem haurà de resoldre la petició de cautelars abans de deliberar sobre el fons del recurs. El govern espanyol va acordar divendres assumir el control de les despeses essencials de Catalunya després que la Generalitat es negués a seguir remetent un informe setmanal de les despeses al ministeri d'Hisenda per verificar que no derivava recursos a l'1-O.

Dissabte es va publicar l'acord al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), de manera que es va posar en marxa el termini de 48 hores donat pel govern al President català, Carles Puigdemont, perquè adopti un acord de no disponibilitat respecte a despeses no essencials.

De fet, la Generalitat té de termini fins avui per comunicar al ministeri d'Hisenda aquest acord de no disponibilitat del seu pressupost, que no afecti serveis fonamentals, exigit per l'Estat. L'acord publicat dissabte pel BOE precisava que queden fora del bloqueig pressupostari, a més dels serveis públics fonamentals, d'altres com els serveis de justícia, els penitenciaris, les carreteres, les infraestructures ferroviàries, el transport públic de viatgers, la logística, la seguretat ciutadana i molts altres programes pressupostaris considerats «prioritaris». L'executiu va recórrer davant el TS perquè entén que el govern espanyol fa un ús «il·legal» de la llei d'estabilitat financera per aplicar a Catalunya l'article 155 de la Constitució «per la porta de darrere», segons va explicar el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès.

A més, Aragonès va enviar una carta ahir al secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya Romero, en què l'informava que l'executiu català dóna per suspesa l'ordre del ministeri per intervenir les finances fins que el Suprem es posicioni sobre l'efectivitat de l'acord. En la missiva, Aragonès li comunica que ahir el Govern va presentar un recurs contenciós administratiu davant l'alt tribunal en què li demana la suspensió cautelar de l'acord que va prendre el consell de ministres i que suposaria la intervenció de les finances de l'executiu català. «Li ho comunico als efectes legals oportuns i en especial quant a la suspensió de l'execució de l'acte impugnat, en espera que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre aquesta suspensió cautelar sol·licitada», assegura.

Per la seva part, el vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va acusar ahir el govern espanyol de buscar «el col·lapse de totes les administracions» amb les seves noves mesures de control de les despeses de la Generalitat i de «voler bloquejar el pressupost» en una sèrie d'àmbits crucials.

«Ells diuen que usaran els nostres diners per pagar ells, però com que no tenen el control efectiu necessiten que els passem una per una totes les factures. Provocaran el col·lapse administratiu a tothom», va assegurar a Rac1. Segons Junqueras, el govern vol «bloquejar» partides del pressupost com les relacionades amb indústria, ramaderia, agricultura, cultura, esport i fins i tot la renda garantida de ciutadania, que entrava en vigor el 15 de setembre.

A la pregunta de si poden garantir que funcionaris com els Mossos o els professors cobraran aquest mes, va assegurar que la Generalitat sí, però es va preguntar «què pretén» el govern amb aquest control de la despeses.

Junqueras va tornar a acusar el govern central de «saltar-se totes les seves lleis» per imposar aquest control de la despesa a la Generalitat, i va afegir: «Ens intervenen perquè ho fem bé. És el súmmum de la tergiversació de la llei d'estabilitat pressupostària».

Per això, Junqueras va apel·lar de nou a votar en el referèndum, perquè «no és una qüestió de democràcia sí o no, sinó de polítiques socials absolutament bàsiques», va dir.