Eloi Martínez, cap de la colla de la guita xica de la Patum, va fer públic que ha demanat al patronat de la festa que es valori la possibilitat de fer una Patum extraordinària per tal de celebrar l'eventual proclamació de la República catalana. El patronat de la festa, que és un òrgan consultiu, es reuneix el dia 22 de setembre. En el cas que ho aprovés, la seva proposta s'hauria d'elevar al ple, que seria qui hi tindria la darrera paraula.

El cap de colla ha presentat una petició formal en nom de tots els integrants del grup, que «hem acordat per unanimitat la presentació d'aquesta instància». La guita xica és una colla que no amaga el seu pensament independentista. Fa anys que llueix estelades al coll. I, al Corpus d'enguany, també es va posicionar a favor del sí per la independència de Catalunya exhibint un cartell del sí a l'esquena.

En declaracions a Regió7, Eloi Martínez va argumentar que van decidir presentar aquesta proposta a causa de l'actual moment polític que viu el país en relació amb la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. «De Patum extraordinàries ja se n'han fet d'altres. Creiem que la independència de Catalunya és un motiu prou important per celebrar-ho», va declarar Martínez. El cap de colla de la guita xica va dir que «sabem que assolir la independència no serà fàcil», però, va afegir, «tenim el convenciment» que és possible. D'aquí que hagin volgut fer la proposta i que pugui ser debatuda pel patronat i potser, aprovada, «per tenir-ho al calendari per quan s'escaigui». Martínez creu que els darrers anys el sentiment independentista ha guanyat seguidors també dins de la comparseria patumaire. Per això creu que tot i «la diversitat de pensaments» existents a les colles, la proposta feta per la guita xica tirarà endavant.

Al segle XX i XXI, Berga ha celebrat almenys una desena de patums extraordinàries: per la coronació de la Mare de Déu de Queralt (1916, 1941, 1966, 1991, 2016), per visites reials com la d'Alfons XIII (1908) i Joan Carles I (1976) o del dictador Franco, el 1966. El 1940 es va fer un salt de plens «que van dir que representava les hordes roges» i un ball de l'àliga que «simbolitzava la pau de Franco», segons va explicar a Regió7 l'historiador Albert Rumbo.