L'acte central del Partit Demòcrata Català a la comarca del Bages en la campanya pel sí al referèndum es va dur a terme ahir al vespre a la Plana de l'Om de Manresa amb alcaldes a les primeres files i, a la tarima, el conseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn; els diputats David Bonvehí i Maria Senserrich, i l'alcalde, Valentí Junyent.

Una tarima deixada per un particular va ser l'espai des del qual es va reivindicar Francesc Farreras Duran, el manresà que va ser 6è president del Parlament de Catalunya i que té un lloc a la història com la figura que enllaça la recuperació de les llibertats democràtiques i d'autogovern de Catalunya amb la legalitat republicana.

En va fer esment David Bonvehí, que semblava que s'abraonés sobre el públic quan el que en realitat passava era que se li havia desfrenat la cadira de rodes i, com que la tarima feia baixada, se n'anava cap endavant.

En realitat, l'acte més que abrandar pretenia tot ell escenificar una transició ferma, però tranquil·la. Va començar amb prou llum i va acabar amb els fanals ja encesos, la Plana de l'Om era més plena que buida, però sense aglomeracions, hi va haver rauxa i seny, emotivitat i arguments dels que toquen la butxaca, la vella guàrdia convergent i nens amb petites bicicletes que s'informaven mútuament que aquell acte anava sobre la independència.

«Però, després de tant parlar-ne, encara no la tenim?», semblava que deien les seves mirades sota el casc de ciclista. I a la tarima, primer l'alcalde Junyent, després els diputats i, finalment, el conseller demanaven a la gent «un últim esforç», que «passessin el rasclet» per fer veure als que encara no ho tenien clar la «transcendència històrica» del moment.

Asseguraven que si feien tot això era perquè els polítics que vinguessin darrere d'ells no haguessin de patir la «frustració» de no poder fer les coses que tocaven per culpa d'un estat encotillador «que ni ens entén ni ens vol entendre».

Sobre el xoc de legitimitats que aquests dies s'escenifica en múltiples fronts, un altre cop la figura del President manresà del Parlament va ser usada com a símbol de la continuïtat d'una institució que no emana de la transició del franquisme i del seu joc d'equilibris sinó de més enrere. Es va fer esment a les famílies dels batlles i als càrrecs polítics que se la juguen per posar el futur del país «en mans de la gent», va dir Forn.

En acabar, abraçades i somriures. De tornada a la redacció, un ciutadà enganxant en un fanal un cartell on deia «Votem per ser lliures». No havia anat a l'acte. Per fer el fet en tenia prou amb una impressora i cel·lo.